jueves, 27 de octubre de 2011

EL LUXE DE LA SANITAT PÚBLICA

Fa molt de temps que l’hospital de Llíria, construït i encara no inaugurat, s’ha convertit en la mofa dels veïns del Camp de Túria i Serrans. De la famosa frase en 2003 que llançava el PP local de “Lo hemos conseguido, tenemos hospital”, a la d’estos dies del Conseller de Sanitat afirmant que és un luxe obrir-lo, dista molt la realitat que estem patint els usuaris d’esta comarca de l’àrea metropolitana, ja que, a part de sobre costos, han passat quatre o cinc consellers, tres presidents de la Generalitat (contant a José Luis Olivas) i dos empreses constructores, sense veure cap resultat.

En el procés de construcció hem observat atònits com la trama Gürtel feia acte de presència en l’adjudicació de les obres a un altre que també sembla era “amiguito” de l’ex president Camps, com el cap de l’empresa Begar, que va tindre que deixar les obres i traspassar-les a l’altre soci per que pogueren continuar. Empresa esta segona, entrampada i ofegada en una construcció, que ni tira endavant, ni se sap quan pot finalitzar.

jueves, 6 de octubre de 2011

Ments obtuses recorren Ca la Vila

Seria un xiquilleria si no fora pel rere fons que deixa veure una manca de pluralitat democràtica i un menyspreu a la diversitat ideològica que a hores d’ara encara es vislumbra en certes actituds caciquils i dominants que tenim a la nostra terreta.
Ahir pel matí, sobre les 13:30 hores, vaig penjar a l’entrada de Ca la Vila de Llíria un cartell anunciant la festa dels valencians del 9 d’Octubre i la manifestació que diverses entitats cíviques, socials, sindicals i polítiques hem organitzat per al mateix diumenge 9 d’Octubre a les 18 hores des de la Plaça de Sant Agustí a València.

El cartell el vaig ubicar junt un altre que hi havia en el mostrador de l’entrada que anunciava la setmana taurina (que ja duia uns dies penjat), lloc on han estat ubicats altres cartells anunciadors d’altres esdeveniments socials, culturals, cívics i religiosos.

viernes, 26 de agosto de 2011

Colp a l’Estat de Benestar



En ple estiu, amb traïdoria i premeditació, PP i PSOE s’han posat d’acord en donar una volta més de tornavís a la mala situació econòmica que vivim, on no s’albira cap solució i les mesures inconnexes que cada dia es prenen tenen menys sentit i estan abocades al fracàs absolut.

Indignats és poc! Estem cansats i decebuts d’uns parlamentaris que només pensen en el rèdit electoral i en mantindre el poder, i molt poc en estructurar unes noves bases per crear un model econòmic diferenciat d’aquell que ens ha portat al desastre i a la fallida financera, econòmica, laboral i social.

sábado, 13 de agosto de 2011

Amb el que tenim fem festa


La crisi no sembla haver afectat les celebracions festives que els ajuntaments venen organitzant any rere any. Es veritat que ja no són tan cridaneres, ni compten amb els excessos aberrants dels pressuposts municipals en anys de bonança, ni es veuen a empreses patrocinant-les (ja que ho han tancat o no hi cap PAI que sustente este mecenatge). Però, som un poble amb sang llatina i la festa és part del nostre ADN.

miércoles, 3 de agosto de 2011

Nous temps, noves veus



Ens ho diuen fa uns mesos i no haguérem donat crèdit: a la dimissió de Camps, un president mentider, imputat i a punt d'assentar-se en la banqueta dels acusats, dos dels quatre imputats en el cas del trages de la trama Gürtel es declaren culpables i assumeixen la condemna, la justícia valenciana dicta un auto en que s’obri el cas del finançament il•legal presumptament comés pel PP valencià en les eleccions del 2007, i ara, el PSOE estatal reconeix la seua incapacitat per finalitzar una legislatura marcada pels retalls i l’aplicació de polítiques clarament neo conservadores (aquelles que de segur aplica el PP amplificades, però signades amb ma esquerra).

viernes, 24 de junio de 2011

Interinitat o eleccions?



Després de la derrota socialista el 22-M i les demandes ciutadanes del 15-M, cal una regeneració del Parlament espanyol i nous aires en la presa de decisions que possibiliten un canvi en les formes de fer política i en els models econòmics. Segurament, l´agenda del PSOE i la de la ciutadania van per caminis diferents. Mentre el president Zapatero s´enroca en mantenir i esgotar el mandat i resoldre les qüestions internes des de l´esfera institucional, les xifres i el clamor popular ja han donat per amortitzada esta segona etapa zapaterista: per un costat, l´executiu s´ha quedat sols, i pel moment no te cap vot que li puga avalar els pressupostos de 2011, cosa que de produir-se obriria una escletxa més gran en la sanguina socialista i deixaria al futur candidat en el pitjor escenari electoral possible.

lunes, 9 de mayo de 2011

EL 22 TOCA CANVI



Hem començat un campanya electoral un poc atípica. Amb un candidat a la Presidència de la Generalitat del partit actualment en el govern que està absent per complet. Amb un President de l’Estat interí i en funcions fins les properes eleccions, amb la taxa d’atur més gran coneguda en la història recent del nostre País Valencià i amb una ciutat com Llíria, totalment paralitzada i arruïnada per les polítiques urbanístiques aplicades els darrers 8 anys..

Mentre els grans partits volen convertir estes eleccions en un plebiscit d’Estat, nosaltres, des de Compromís per Llíria apostem per estar “a peu de carrer”, junt a la gent necessitada, junts els treballadors i les treballadores, empresaris, comerciants i professionals dels nostres pobles i ciutats. Aquells que amb la seua dedicació diària estan fent que les coses funcionen i no estiguem pitjor de lo que estem.

martes, 18 de enero de 2011

2011, LES REBAIXES DEL BIPARTIDISME PP-PSOE


Els treballadors i treballadores encetem un any ple d´incertesa i de poques alegries. La crisi, creada per un sistema corromput i anacrònic per als temps que vivim s´ha dut per endavant moltes il·lusions i projectes vitals que ara es veuen sumits en l´atur, la pobresa, la desesperació i la incapacitat d´uns governants que continuen amb la vista posada en velles fórmules i models que són els que han fracassat i ens han conduit a esta situació.
Son dies de rebaixes. Però no comercials, sinó laborals, socials i econòmiques. Ha començat l´era de l´involucionisme laboral, on els drets dels treballadors (eixa gran massa poc crítica i abocada a la submissió total) cada dia són vilipendiats i tractats com a moneda de canvi de les errades i mals decisions governamentals, on la força del treball es vol explotar fins perllongar l´edat de jubilació als 67 anys, on es tindrà que cotitzar més per cobrar menys i on l´acomiadament s´abarateix per facilitar més i més tancaments d´empreses i negocis. Estes són les fórmules màgiques del snyor Zapatero i el seu equip econòmic.
A les rebaixes laborals, sumen les socials. Les retallades en dependència, en eliminació de serveis bàsics, la congelació de les pensions i altres mesures paral·leles que van obrint el ventall de desprotecció cap a sectors i persones que tenien que ser l´eix de les polítiques i generadores de nous jaciments d´ocupació. Hem passat en poc de temps, de ser un Estat que abanderava les polítiques i els drets socials, a ser el major destructor de les mateixes. De malbaratar els recursos econòmics regalant rebaixes en l´IRPF sense trellat, a eliminar un subsidi per a gent aturada de poc més de 400 euros.
Ací, a la nostra terra, mentre hi ha famílies que cap membre treballa i no tenen ni un cèntim per passar el dia a dia, el president Camps (pendent de causes judicials) continua en el seu món, embogit per muntar un Parc de Ferrari, continuar urbanitzant el territori, fer noves ciutats fantasma i crear parcs temàtics amb milions de pèrdues, els quals ens han situat en el rècord Guinness del deute per habitant. Açò, al final ho paguem, i molt car. En sanitat, en educació, en serveis socials, en infraestructures.

El PP ens ha hipotecat per a moltes dècades, i si no se´ls para els peus, possiblement per a més d´una generació. És el moment del canvi.Els valencians i valencianes hem de despertar d´este mal somni i cercar altres vies i governs que no passen pel bipartidisme PP-PSOE.

La coalició Compromís, amb Enric Morera i Mónica Oltra al capdavant han demostrat que hi ha altres solucions i han presentat multitud de propostes per sortir d´esta escalada de rebaixes que al final sempre acabem pagant els mateixos.

Que en 2011 les rebaixes siguen per a les xifres d´atur, per als números rojos, per a les pujades dels impostos indirectes i no per a les grans fortunes, grups de poder econòmic i multinacionals. Apliquem polítiques d´economia distributiva i fem valdre la força del treball, amb un altre model productiu més pensat en la nostra terra, en la nostra gent i en les nostres possibilitats.

lunes, 10 de enero de 2011

"NEGOCIO VALENCIA INTERIOR", UN NEGOCI REDÓ

Este nom sembla més adient per al negoci que el “Consorcio Valencia Interior” ha muntat amb el fem de 5 comarques valencianes, entre la que es troba el Camp de Túria i com no, la Ciutat de Llíria.

A Llíria, lloc on s’ha ubicat una de les plantes de tractament de fem, semblava que les coses pintaven molt bé, que anàvem albergar una planta i que, com a contraprestació, no anaven a pagar ni un cèntim. Açò era en 2006, però, quatre anys després, i gràcies al PP i al nostre alcalde (mebre del Consorci i persona que pren decisions en el mateix), anem a pagar més que cap població del voltant.

La recollida i reciclatge del fem, ha passat de ser una servei que cal coordinar i millorar per minimitzar els seus efectes, a ser un negoci. Ens expliquem: Fa més de dos anys que tenia que haver començat la construcció de la planta de tractament a Llíria, i ara, ja tenia que estar en funcionament. Res d’això, no s’ha construït la planta i estem pagant com si s’haguera fet d’or la seua estructura. Estem pagant per avançat algo que no existeix.

Ens han imposat una taxa discriminatòria, rectificada el segon any de vigor. On els veïns depenent d’on vivien, pagaven més o menys (produint el mateix fem). Als de Llíria, ens han cobrat tones de més (com els del cas Brugal), ens volen carregar els rebuts que altres no han pagat per incompetència del Consorcio, i a més, ens volen aplicar un 15% en concepte de futuribles impagats. Es a dir, paguem els que ens pertoca i a més, el que està previst que no es va a pagar. Comptes redons.

Tot açò, per no dir on van a parar les milers de tones que es centralitzen en la planta de Llíria i que el seu destí està tan obscurs com el líquid negre que desprenen els seus lixiviats.

El “Negocio Valencia Interior” patrocinat pel PP valencià i els responsables dels 61 municipis que hi ha en el mateix cada dia fan més olor, i no justament per la matèria que tracten, sinó per la manera d’actuar poc transparent i oblidant-se que són un servei públic i no una sucursal de traure diners.