En ple estiu, amb traïdoria i premeditació, PP i PSOE s’han posat d’acord en donar una volta més de tornavís a la mala situació econòmica que vivim, on no s’albira cap solució i les mesures inconnexes que cada dia es prenen tenen menys sentit i estan abocades al fracàs absolut.
Indignats és poc! Estem cansats i decebuts d’uns parlamentaris que només pensen en el rèdit electoral i en mantindre el poder, i molt poc en estructurar unes noves bases per crear un model econòmic diferenciat d’aquell que ens ha portat al desastre i a la fallida financera, econòmica, laboral i social.
Zapatero i Rajoy no es posen mai d’acord, menys en allò que els uneix, que és la política econòmica de les retallades. Ara, a tres mesos vista de les eleccions, sense portar-ho en el programa electoral, sense consultar les bases dels partits i menys volent deixar que la ciutadania opine mitjanant un referèndum, ens volen colar a corre cuita, una reforma Constitucional que a curt i mitjà termini l’única cosa que pot suposar és un colp a l’Estat de Benestar, retallant l’índex d’endeutament públic, que com a conseqüència portarà una forta disminució en les inversions d’infraestructures socials i productives.
Per què no proposen modificar el drets fonamentals i incloure entre ells el dret a un treball i a una vivenda digna? Per què no proposen limitar la desocupació, les situacions de necessitat extrema i de pobresa, el fracàs escolar, les llistes d’espera i l’atenció sanitària deficient, el frau fiscal, els salaris màxims de directius, la corrupció i el malbaratament públic. Senzillament, per què açò demostraria que les polítiques neoliberals que han aplicat tant PP com PSOE han sigut un desgavell; on els guanys, se’ls han emportat unes quantes empreses i conglomerats mercantils, i quan hem tingut dèficits, hem socialitzats les pèrdues mentre els causants de la desfeta encara s’han emportat suculents beneficis i la perpetuació en els seus càrrecs directius, sense demanar-los cap responsabilitat, patrimonial, civil o penal.
Cal una reforma constitucional? Si, però no conjuntural ni en els termes que marquen els mercats. Necessitem canviar les regles del joc per començar una nova etapa, on les velles fórmules ja no aprofiten per resoldre els problemes d’una societat del segle XXI, amb una joventut ben preparada i formada, però amb cap perspectiva de futur. El model especulatiu, de la construcció desaforada, del consumisme sense control ha finalitzat i tenim que repensar com afrontar els reptes del nou segle.
S’ha de cercar formules de política econòmica redistributiva en totes les esferes, així com un reequilibri en política fiscal i productiva que ens situe en igualtat de condicions a l’hora de què el nostre producte siga competitiu dins i fora de les fronteres europees.
Avancem, apliquem reformes, establim noves regles de joc, creem un nou model productiu, però no oblidem allò que ens ha costat tant aconseguir, un estat social, democràtic i participatiu on el valor afegit siguen les persones i no els mercats.
Indignats és poc! Estem cansats i decebuts d’uns parlamentaris que només pensen en el rèdit electoral i en mantindre el poder, i molt poc en estructurar unes noves bases per crear un model econòmic diferenciat d’aquell que ens ha portat al desastre i a la fallida financera, econòmica, laboral i social.
Zapatero i Rajoy no es posen mai d’acord, menys en allò que els uneix, que és la política econòmica de les retallades. Ara, a tres mesos vista de les eleccions, sense portar-ho en el programa electoral, sense consultar les bases dels partits i menys volent deixar que la ciutadania opine mitjanant un referèndum, ens volen colar a corre cuita, una reforma Constitucional que a curt i mitjà termini l’única cosa que pot suposar és un colp a l’Estat de Benestar, retallant l’índex d’endeutament públic, que com a conseqüència portarà una forta disminució en les inversions d’infraestructures socials i productives.
Per què no proposen modificar el drets fonamentals i incloure entre ells el dret a un treball i a una vivenda digna? Per què no proposen limitar la desocupació, les situacions de necessitat extrema i de pobresa, el fracàs escolar, les llistes d’espera i l’atenció sanitària deficient, el frau fiscal, els salaris màxims de directius, la corrupció i el malbaratament públic. Senzillament, per què açò demostraria que les polítiques neoliberals que han aplicat tant PP com PSOE han sigut un desgavell; on els guanys, se’ls han emportat unes quantes empreses i conglomerats mercantils, i quan hem tingut dèficits, hem socialitzats les pèrdues mentre els causants de la desfeta encara s’han emportat suculents beneficis i la perpetuació en els seus càrrecs directius, sense demanar-los cap responsabilitat, patrimonial, civil o penal.
Cal una reforma constitucional? Si, però no conjuntural ni en els termes que marquen els mercats. Necessitem canviar les regles del joc per començar una nova etapa, on les velles fórmules ja no aprofiten per resoldre els problemes d’una societat del segle XXI, amb una joventut ben preparada i formada, però amb cap perspectiva de futur. El model especulatiu, de la construcció desaforada, del consumisme sense control ha finalitzat i tenim que repensar com afrontar els reptes del nou segle.
S’ha de cercar formules de política econòmica redistributiva en totes les esferes, així com un reequilibri en política fiscal i productiva que ens situe en igualtat de condicions a l’hora de què el nostre producte siga competitiu dins i fora de les fronteres europees.
Avancem, apliquem reformes, establim noves regles de joc, creem un nou model productiu, però no oblidem allò que ens ha costat tant aconseguir, un estat social, democràtic i participatiu on el valor afegit siguen les persones i no els mercats.
