Després de la derrota socialista el 22-M i les demandes ciutadanes del 15-M, cal una regeneració del Parlament espanyol i nous aires en la presa de decisions que possibiliten un canvi en les formes de fer política i en els models econòmics. Segurament, l´agenda del PSOE i la de la ciutadania van per caminis diferents. Mentre el president Zapatero s´enroca en mantenir i esgotar el mandat i resoldre les qüestions internes des de l´esfera institucional, les xifres i el clamor popular ja han donat per amortitzada esta segona etapa zapaterista: per un costat, l´executiu s´ha quedat sols, i pel moment no te cap vot que li puga avalar els pressupostos de 2011, cosa que de produir-se obriria una escletxa més gran en la sanguina socialista i deixaria al futur candidat en el pitjor escenari electoral possible.
