Després de la derrota socialista el 22-M i les demandes ciutadanes del 15-M, cal una regeneració del Parlament espanyol i nous aires en la presa de decisions que possibiliten un canvi en les formes de fer política i en els models econòmics. Segurament, l´agenda del PSOE i la de la ciutadania van per caminis diferents. Mentre el president Zapatero s´enroca en mantenir i esgotar el mandat i resoldre les qüestions internes des de l´esfera institucional, les xifres i el clamor popular ja han donat per amortitzada esta segona etapa zapaterista: per un costat, l´executiu s´ha quedat sols, i pel moment no te cap vot que li puga avalar els pressupostos de 2011, cosa que de produir-se obriria una escletxa més gran en la sanguina socialista i deixaria al futur candidat en el pitjor escenari electoral possible.
Davant esta situació, ens trobem a Rajoy, que sense pols ni remolí, i sense oferir cap solució concreta, podria accedir a La Moncloa a fer la mateixa o més dolenta política econòmica, social i laboral. O, cas contrari, pensa algú que els bancs, inversors, mercats, i tot allò que ens ha situat en esta crisi econòmica tan dura, van a començar a donar crèdits, realitzar nous projectes, crear treball o facilitar més drets socials? No ens enganyem, la resposta es no.
La interinitat política no és molt saludable, sobretot per què ni és fa ni es deixa fer. Uns intentant remar contracorrent i refugiant-se en la «responsabilitat del càrrec». Els altres intentant buscar el descrèdit de l´executiu a tota costa, sense arguments, sense mirar el que fan en les seues files. En definitiva, política autodestructiva, que al final fa que paguem els plats trencats sempre els mateixos, amb retallades en les pensions, salaris, drets socials i reformes laborals sense precedents.
Són moments de canvi, així ho estan demanant els ciutadans en els carrers i les places, on cal situar una veu valenciana diferent i diferenciada al Congrés dels Diputats, que siga un revulsiu i situe a les persones i a les seues necessitats en el centre del debat polític, deixant de costat els debats estèrils que no es condueixen a cap lloc. Els partits i coalicions tenen clar que el vaixell de Zapatero fa aigües per totes bandes i no hi ha capità que puga controlar la seua deriva, per molt que intenten ajornar l´agonia uns quants mesos més.
Els valencians han vist en este naufragi general de la classe política un illot de democràcia i esperança on poder xafar terra ferma, sense manipulacions, dient les coses clares, sense trames corruptes, sense retalls. Compromís estarà present en les eleccions generals, siguen quan siguen, amb noves propostes, idees i un projecte de País Valencià i d´Estat on l´eix de treball ha de ser la creació d´ocupació, el benestar i el canvi del model productiu.
Davant esta situació, ens trobem a Rajoy, que sense pols ni remolí, i sense oferir cap solució concreta, podria accedir a La Moncloa a fer la mateixa o més dolenta política econòmica, social i laboral. O, cas contrari, pensa algú que els bancs, inversors, mercats, i tot allò que ens ha situat en esta crisi econòmica tan dura, van a començar a donar crèdits, realitzar nous projectes, crear treball o facilitar més drets socials? No ens enganyem, la resposta es no.
La interinitat política no és molt saludable, sobretot per què ni és fa ni es deixa fer. Uns intentant remar contracorrent i refugiant-se en la «responsabilitat del càrrec». Els altres intentant buscar el descrèdit de l´executiu a tota costa, sense arguments, sense mirar el que fan en les seues files. En definitiva, política autodestructiva, que al final fa que paguem els plats trencats sempre els mateixos, amb retallades en les pensions, salaris, drets socials i reformes laborals sense precedents.
Són moments de canvi, així ho estan demanant els ciutadans en els carrers i les places, on cal situar una veu valenciana diferent i diferenciada al Congrés dels Diputats, que siga un revulsiu i situe a les persones i a les seues necessitats en el centre del debat polític, deixant de costat els debats estèrils que no es condueixen a cap lloc. Els partits i coalicions tenen clar que el vaixell de Zapatero fa aigües per totes bandes i no hi ha capità que puga controlar la seua deriva, per molt que intenten ajornar l´agonia uns quants mesos més.
Els valencians han vist en este naufragi general de la classe política un illot de democràcia i esperança on poder xafar terra ferma, sense manipulacions, dient les coses clares, sense trames corruptes, sense retalls. Compromís estarà present en les eleccions generals, siguen quan siguen, amb noves propostes, idees i un projecte de País Valencià i d´Estat on l´eix de treball ha de ser la creació d´ocupació, el benestar i el canvi del model productiu.
