Ens ho diuen fa uns mesos i no haguérem donat crèdit: a la dimissió de Camps, un president mentider, imputat i a punt d'assentar-se en la banqueta dels acusats, dos dels quatre imputats en el cas del trages de la trama Gürtel es declaren culpables i assumeixen la condemna, la justícia valenciana dicta un auto en que s’obri el cas del finançament il•legal presumptament comés pel PP valencià en les eleccions del 2007, i ara, el PSOE estatal reconeix la seua incapacitat per finalitzar una legislatura marcada pels retalls i l’aplicació de polítiques clarament neo conservadores (aquelles que de segur aplica el PP amplificades, però signades amb ma esquerra).
L'avançament electoral cada dia s’assemblava més a la crònica d’una noticia anunciada, ja que les situacions viscudes de pèrdua de tota credibilitat de Zapatero, el nomenament d’un candidat socialista a la búlgara (sense participació de les bases), la manca de recolzaments parlamentaris per afrontar els pressupostos del 2012 i l’eventual ombra d’una possible moció de censura que va recórrer per la ment d’alguns grups al Congrés del Diputats, tot unit a la possible imposició de noves mesures econòmiques que implicarien més retallades socials, han fet que la decisió s’haja precipitat en una calculada maniobra de pillar a contra peu a un arc parlamentari a punt d’anar-se’n de vacances.
El 20N no sabem si respon a una broma de mal gust per escenificar la fi d’una època, o simplement és una coincidència de l’atzar en els càlculs matemàtics per fer la convocatòria electoral. De tota manera dóna igual. El que necessitem els valencians és tindre l’oportunitat de començar una nova etapa que aconseguisca donar un vertader gir a l’esquerra i a les polítiques que la social democràcia ha abandonat pel camí de les institucions estatals.
Compromís ha demostrat que hi ha un altra manera de fer política, més connectada amb la realitat del carrer, pensada en les persones i no en els mercats financers, que busca un canvi en el model d’estat i en el sistema econòmic i polític, els quals han demostrat estar en fallida quan la ciutadania ha requerit de la seua intervenció.
Son nous temps i calen noves veus, fresques, dinàmiques, sense càrregues i propositives com les que representa Compromís al País Valencià. Hem de fugir de la dualitat bipartidista i presidencialista que envolten totes les eleccions generals al mateix temps que hem de fer vore què hi ha una altra alternativa forta i en creixement que pot ser punt d’inflexió per frenar l’avanç del neoliberalisme que encarna el PP estatal. I que si els retalls han estat importants, no tenen ni punt de comparació en el que ens pot vindre damunt.
Si el 20N del 75 va suposar obrir la porta a la democràcia, esperem que este pròxim 20N supose obrir una nova porta a la participació, la regeneració democràtica i la recuperació econòmica basada en un nou model productiu, on el valor afegit siguen les persones.
L'avançament electoral cada dia s’assemblava més a la crònica d’una noticia anunciada, ja que les situacions viscudes de pèrdua de tota credibilitat de Zapatero, el nomenament d’un candidat socialista a la búlgara (sense participació de les bases), la manca de recolzaments parlamentaris per afrontar els pressupostos del 2012 i l’eventual ombra d’una possible moció de censura que va recórrer per la ment d’alguns grups al Congrés del Diputats, tot unit a la possible imposició de noves mesures econòmiques que implicarien més retallades socials, han fet que la decisió s’haja precipitat en una calculada maniobra de pillar a contra peu a un arc parlamentari a punt d’anar-se’n de vacances.
El 20N no sabem si respon a una broma de mal gust per escenificar la fi d’una època, o simplement és una coincidència de l’atzar en els càlculs matemàtics per fer la convocatòria electoral. De tota manera dóna igual. El que necessitem els valencians és tindre l’oportunitat de començar una nova etapa que aconseguisca donar un vertader gir a l’esquerra i a les polítiques que la social democràcia ha abandonat pel camí de les institucions estatals.
Compromís ha demostrat que hi ha un altra manera de fer política, més connectada amb la realitat del carrer, pensada en les persones i no en els mercats financers, que busca un canvi en el model d’estat i en el sistema econòmic i polític, els quals han demostrat estar en fallida quan la ciutadania ha requerit de la seua intervenció.
Son nous temps i calen noves veus, fresques, dinàmiques, sense càrregues i propositives com les que representa Compromís al País Valencià. Hem de fugir de la dualitat bipartidista i presidencialista que envolten totes les eleccions generals al mateix temps que hem de fer vore què hi ha una altra alternativa forta i en creixement que pot ser punt d’inflexió per frenar l’avanç del neoliberalisme que encarna el PP estatal. I que si els retalls han estat importants, no tenen ni punt de comparació en el que ens pot vindre damunt.
Si el 20N del 75 va suposar obrir la porta a la democràcia, esperem que este pròxim 20N supose obrir una nova porta a la participació, la regeneració democràtica i la recuperació econòmica basada en un nou model productiu, on el valor afegit siguen les persones.
