ÈTICA A LA CARTA

En política la memòria sembla prou curta. El que un dia no és bo i es rebutja per què està presentat pels grups de l´oposició, un altre dia va i ho proposa el mateix partit al govern. Açò és el que li ha succeït al PP valencià, que per imperatiu centralista de Rajoy s´ha vist obligat a acatar un codi ètic que els grups d´esquerres del País Valencià ja han vingut proposant en reiterades ocasions des del 2002. Un codi que, l´agafen per l´on agafen, no li acaba d´encaixar molt bé als populars.
De fet, encara que totes les senyories varen aprovar en la cambra valenciana fer públics els bens i postular-se en pro d’una transparència democràtica, el cert és que el portaveu popular, Rafael Blasco, va tindre que lidiar en una plaça poc favorable. Els cas Gürtel, l’opacitat en la contractació, el bloqueig institucional a la fiscalització, la corrupció en alguns ajuntaments, la manca de pluralitat en l’elecció de consellers a les caixes, els regals, les prebendes que tenen algunes empreses i l’amiguisme desaforat d’alguns consellers a l’hora d’adjudicar contractes, varen ser algunes de les «perles» que la diputada d’iniciativa, Mónica Oltra, va oferir a la bancada popular front una modificació legislativa que, a part de vindre tard, es fa a la carta.
És tant així que, el President Camps, va prendre por i no va acudir a la sessió plenària per no escolar «in pectore» les andanades de crítiques i allau de contradiccions en les que es mou el seu govern, que aplica la màxima de «fes el que jo diga, no el que jo faça».
Com explicarà el cap nacional del PP que el seu codi està vetat en certs aspectes a la nostra Comunitat? Per què allò que reclama on està en l’oposició no ho posa en pràctica on està al Govern? Que amaguen els consellers valencians per no fer públics els contractes menors? Faran públics els seus bens aquells conselleres que no són diputats?
Esta variació legislativa del reglament de Les Corts, on els diputats i diputades tindran que fer públics per Llei els seus bens i patrimonis és una mostra més de com el PP utilitza les institucions a cop de decisió partidista, sense importar-li el més mínim què pensen o què volen els ciutadans.
Estem cansats de què insulten la nostra intel·ligència i que ens manipulen sense pietat, que s’utilitzen els nostres impostos i els esforços de tots els valencians en engreixar un partit (el popular) que, amb les seues decisions s’allunya de la realitat, alimenta les trames de voltors i té com a únic objectiu aferrar-se al poder, sense importar-li el cost i a costa de qui es faça.
Culminen un 2009 negre per al País, on les xifres d’atur han desbordat qualsevol previsió pessimista, on s’han aprovat un pressupostos autonòmics irreals, amb moltes mancances, deficitaris i esgotats abans de començar a executar-los. Amb una crispació inusual provocada pel rosari de mentides i ocultació d’informació, avivada per la manipulació dels mitjans de comunicació públics i la desaparició del responsables polítics en moments crítics i quan més calen decisions contundents.

NADALS EN PLENA CRISI

Possiblement alguns canvien el tito pel pollastre, el cava per algun que altre vi espumós de la terra o el marisc per gambeta a granel. Esta pot ser una situació que visquen moltes famílies valencianes davant la greu situació econòmica en què el govern autonòmic i estatal ens ha situat i a la qual no aporten cap solució.

En estos moments d’angoixa i preocupació, amb mig milió de persones desocupades, el President Camps va decidir a principis del mes de novembre anar-se’n de vacances parlamentàries i no tornar a la cambra autonòmica fins el més de febrer.

Amb tot el que està caient, amb les penúries que estan passat prop de 158.000 valencians que estan sobrevivint sense cap prestació, amb una fugida d’empreses cap a països en vies de desenvolupament, amb una caiguda forta d’autònoms, el tancament quasi diari de xicotetes i mitjanes empreses autòctones i la presentació de centenars d’EROs, els responsables polítics, aquells que han de prendre decisions urgents, prenen por i no fan altra cosa que amagar el cap i pegar a fugir.

Paral·lelament, i com si d’una broma del dia dels innocents es tractara, el PP ens ha presentat un projecte de pressupostos de la Generalitat on per primera vegada en la història, el deute supera el mateix pressupost, fet inaudit i que no passa a cap altra comunitat autònoma.

En este panorama, ens trobem què tres de cada deu aturats no reben ni tan sols l’ajuda d’emergència que Zapatero va prometre i que al final va limitar a qui causara baixa laboral des de principi de 2009. És clar que els famosos Plan-E (Zapatero) o Plan Confiança (Camps) no han causat efecte, al menys en l’àmbit laboral, ja que el mercat de treball es ressent i les fórmules econòmiques, socials i laborals emprades no han servit per disminuir les conseqüències d’una crisi que més que aguda, està entrant en un nivell de severa.

És tant així que, l’agència de qualificació Standard & Poor's (S&P) ja li ha posat un punt negatiu a l’Estat Espanyol per la seua gestió econòmica, fet que s’aguditza si ens situem en el País Valencià, on, des que va començar la mal anomenada desacceleració, sempre hem estat per sota de la mitjana estatal en quan a la generació de producte interior brut i per damunt de totes les estadístiques en quant a destrucció d’ocupació i tancament d’empreses.

Davant esta situació, tenim els centenars de milers de treballadors i treballadores que van a viure uns Nadals atípics. Alguns d’ells sense treball i amb un panorama desolador a la vista. Uns altres que agafaran uns dies de vacances i no sabran si el 2010 podran acabar l’any en el mateix lloc de treball, i uns altres que veuran minvades les seus retribucions o jornada laboral per tal de poder mantenir-se en actiu. Açò últim en el millor dels casos.

Esperem que la ressaca dels excessos que hem viscut els darrers anys amb els diferents governs del PP a nivell autonòmic i el socialista a nivell estatal no tornen a passar factura en 2010 als de sempre, i que tos dos centren els seus esforços i activitat en veure com canviar el model productiu, activar el mercat laboral i sanejar el cos financer.