viernes, 14 de agosto de 2009

DECAPITACIONS PER DECRET


Este estiu va estar calent dintre les files populars. Una volta Camps s´ha desfet, encara que temporalment, de la seua condició d´imputat, sembla que les decapitacions en l´estaff popular al front del Consell no van a fer-se esperar. El cap del Consell sembla tenia preparada a principis d´any una sèrie de canvis al front de l´executiu, però la seua implicació directa en la trama Gürtel (rama valenciana) va paralitzar cessaments d´alguns consellers que començaven a ser molestos per a la imatge del ja conegut mentider Camps.Les més que amistats del TSJ valencià semblen haver-li posat a huevo al President la revenja front la poca o nul•la confiança que té en alguns dels seus actuals consellers, brindant-li la possibilitat de què a finals d´agost o principi de setembre, abans de què comence el nou curs polític, puga fer els canvis escaients per afrontar el que resta de legislatura. Després de sis mesos de desgovern, en una desaparició al complet del Molt Honorable, més preocupat en la seua defensa davant la justícia sobre els regals acreditats i ratificats pel jutge Flors, sembla que enguany el curita vol fer un retir menys curt que altres anys i reduir el període vacacional per recuperar un poc el temps perdut i en el que ha deixat orfes a tots els valencians i valencianes, ja que ni hem tingut President, ni un Govern en condicions de gestionar l´administració valenciana, tot en mig de la crisi econòmica, laboral i social més gran que hem viscut des de la tornada de la democràcia. Però no cal preocupar-se, mentre el PP vaja bé, tot el demés no importa: ni les xifres d´atur, ni el tancament d´empreses xicotetes i mitjanes, ni la disminució en el nombre d´autònoms, ni la proliferació d´Expedients de Regulació d´Ocupació, ni que les economies familiars estiguen en precari i no arriben a fi de més o no tinguen ja ni prestacions socials, i més i més. En este temps mort judicial, mentre es preparen i es resolen els recursos contra la trama Camps, que poden tardar prop d´un any, el PP ho te clar: toca llançar una campanya mediàtica i política per buscar recuperar part del prestigi perdut en este últim tram de la vida política valenciana.Veurem com la dreta valenciana utilitzarà de nou els mitjans públics per fer el NO-DO popular, possiblement es farà una decapitació per decret del consellers no afins o molestos, s´utilitzarà el Debat de l´Estat de la Comunitat per fer una posada en escena de les mil i una promeses incomplides pel PP (promeses que ja no es creu cap persona). En definitiva, s´utilitzaran els recursos públics i els diners que paguem entre tots i totes per intentar llavar la cara a un president que, fent un paral•lelisme de faula, li ha crescut el nas més que a Pinotxo i ha estat descobert pel Sastret valent, en la que sembla una Història interminable.

ESTAT D'EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA


Ni tots són iguals, ni actuen de la mateixa manera, és clar. Seria del gènere idiota intentar posar a tots els polítics dintre del mateix sac, cadascú té un sostre en els seu valors i en les seues formes d’actuar. Alguns possiblement dormen al descobert. No són la gran majoria, però són els més cridaners i els que fan que les regles de joc semblen una cosa banal i que sols estan si els beneficia. Fa no-res, la paraula d’una persona, en un tracte, en un compromís, en un acte públic significava molt més que allò que deia o significava, era un vertader contracte amb valor afegit que semblava irrompible davant la societat i les persones a les que anava adreçada. Eren uns altres temps, unes altres persones i uns altres polítics. Després de “las ganas locas de hablar” del President Camps i del que ens ha contat (millor dit, ha mentit) als valencians, possiblement la imatge del contracte verbal i del compromís social que podia restar en el imaginari col•lectiu d’alguna part de la ciutadania valenciana ha d’haver-se esfumat. Els actuals dirigents del Govern Valencià i d’altres institucions públiques i els càrrecs de les administracions que els representen, han situat la política valenciana en un escenari mai conegut en un estat de dret com el nostre. Han segrestat la voluntat electoral i amb un suport majoritari han convertit el govern en poder, les institucions en maquinàries electorals, els recursos públics en calaixos de prebendes, la legislació en el diari del caudillo, desmantellant el sistema públic per convertir-lo en una trama d’empreses, fundacions, instituts, etc. que escapen al control i fiscalització parlamentaria. Hem pogut assistir a la nododització del mitjans de comunicació públics com Canal 9, Radio 9, Punt 2, 24/9, i com s’ha treballat a consciència la concessió de les TDT a empreses afins. Hem vist com s’ha pervertit o bloquejat el canvi en les altes institucions com ara la Sindicatura de Greuges, Consell Valencià de Cultura, i com s’han aturat decisions i peticions per capritx i situació política. Hem clamat quan hem observat que el poder legislatiu se sotmetia al executiu i com aquest darrer feia gala de l’íntima amistat amb el judicial, trencant i tirant per terra la divisió de poders que encarna la Constitució Espanyola i que ha d’estar present en tot govern mínimament decent. Estem en un punt extrem on sembla que tot canvia per a no canviar res. El segrest de les institucions públiques al País Valencià per part del PP avança i no té fre, la societat sembla anestesiada i no reacciona davant fets d’extrema gravetat: tenim imputada a la màxima autoritat dels valencians i al cap del partit amb major representació, les xifres de l’atur sobrepassen límits prohibitius, el deute generat per l’administració popular és d’escàndol, s’amaga informació i es persegueix l’oposició, es criminalitza la llibertat d’expressió i es ridiculitza la protesta. Possiblement, si estiguérem en un altre lloc del planeta ja s’hauria declarat l’estat d’emergència democràtica. En quin País vivim?