Els esdeveniments es succeeixen i les mostres de repulsa a la manipulació, a la censura, a la paràlisi institucional i a la degradació pública que practica el PP valencià són cada cop més freqüents i més intenses. Fa poc més d’any i mig que va esclatar el cas Gürtel, moment que va marcar un abans i un després en l’àmbit polític del País, al mateix temps que va suposar un trencament de la tanca informativa a la que ens tenia sotmesos Canal 9 i les seues filials, saltant a la graella informativa estatal temes que havien estat vetats en la televisió pública que paguem entre tots els valencians.Des d’aleshores hem tingut molt de temps per analitzar i reflexionar, de prendre consciencia de l’estat d’emergència democràtica i crisi laboral, social i política en la que el President Camps i els seus deixebles ens han situat, volent tapar les imputacions que sobre ells varen recaure amb fugides cap endavant i anuncis de plans econòmics que ni els empresaris més afins als populars es creuen a hores d’ara.Tenim un govern caduc, sense iniciativa i pres del pànic mediàtic, on el seu màxim exponent no fa rodes de premsa, simplement llig comunicats i es nega a contestar als periodistes. On els Consellers redueixen els pressupostos un 35 per cent durant els primers mesos de l’any pel deute acumulat que ofega els comptes públics i minva la capacitat de regeneració econòmica. I a més, tenim una presidència de les Corts Valencianes que és més una part de l’engranatge del Govern que una institució amb vida pròpia, subjugada als interessos de partit, convertint el parlamentarisme en un record del passat.La ciutadania comença a omplir els carres rebutjant les formes i les pràctiques abusives del PP, tal i com varem comprovar en la gran manifestació convocada pel Col•lectiu contra la Corrupció, la concentració per la Pluralitat i Transparència en Canal 9 o la produïda espontàniament desprès de la censura aplicada a l’exposició en el MUVIM feta a la Unió de Periodistes i la conseqüent dimissió de Romàn de la Calle. I per a rematar-ho, les càrregues policials fetes al Barri del Cabanyal, davant uns ciutadans que sols pretenien que es respectar a legalitat vigent i el compliment de la Llei que protegeix este Bé d’Interès Cultural. Mostres i exemples en trobem en tots els àmbits: educatiu, amb les bofegades del President Alfonso Rus als professors; cultural, amb els retalls a les societats Musicals; econòmic, amb la pitjor situació de desocupació i més de mig milió d’aturats; social, amb els dependents, etc.. que il•lustren la necessitat d’un canvi en la forma de fer política i de establir les prioritats en les actuacions. Amb quinze anys de desgovern i restant uns 400 dies per a les properes eleccions autonòmiques i locals, tal i com diuen els organitzadors del 25 d’abril “Ja n’hi ha prou”. Tenim l’oportunitat de canviar la realitat, no podem continuar deixant que el bipartidisme institucional i model econòmic de l’especulació “Express” controlen el nostre futur i el nostre territori. Podem quedar-nos a casa tal i com estem, o simplement tenim 400 dies per decidir si volem o no expulsar al PP de les institucions valencianes i obrir una nova etapa de transparència, pluralitat i regeneració democràtica.
