UNA DRETA SENSE ARGUMENTS

Si la samarreta de “Wanted” a Camps va ser el detonant d’un despertar de la societat valenciana davant una oligarquia de polítics de dreta aferrats al seu seient, que pensen que tot val, que són els portadors de la veritat absoluta (confonent tindre la veritat i la raó amb tindre la majoria numèrica), que pensen que són immunes a qualsevol imputació, ben vingut siga el Compromís pel País Valencià.

Des d’aleshores, molts votants i electors d’esta coalició electoral que es va presentar el 2007 a les eleccions autonòmiques i altres que no ho varen fer, han afirmat amb convicció i goig que l’esquerra (l’esquerra ideològica i dels fets) despertara del seu insomni letal en el que estava immersa els darrers anys, duent al debat polític i públic allò que milers de ciutadans pensaven i desitjaven escoltar de la boca d’algun dels seu líders.

Una dona, valenta, jove, amb principis i propostes, sense por i sense mandíbula de vidre, Mónica Oltra, ha sigut la que amb veu alta i serena, ha plantat cara als dinosaures de la dreta valenciana perduts en el parc juràssic parlamentari i dispersos entre les diferents conselleries, devorant tots els recursos públics, territori i impostos que, amb gran sacrifi i penúria, hem tingut que pagar el poble valencià per a ús i gaudiment d’uns pocs. Ha sabut enfrontar-se a eixos que utilitzen l’amenaça i servilisme polític, als que qualsevol mitjà de comunicació públic ha ser servir-los a ells i sols a ells, als que la cobdícia sembla els ha perdut.

Ella ho ha fet i l’esquerra s’ha adonat que amb la força de la raó es poden moure muntanyes i governs, que la veritat sols te un camí i que els mentiders es pillen més tard que prompte.

S’ha obert el camí del canvi i de la regeneració política, amb cares noves i noves formes de fer política, més propera a la ciutadania, amb trellat, amb propostes en positiu i comptant en l’opinió de la gent per a solucionar els problemes de cada dia, de l’atur, de la sanitat, de l’educació, sense pompositats ni malbaratament de l’erari, però amb dedicació i eficàcia.

La dreta no té recursos, ni per a contrarestar les mentides, ni per contestar les propostes del Compromís. Aran de l’últim debat parlamentari, on el “remember” sobre els avantpassat ideològics no semblà ser del gust de les senyories en el govern, el PP autonòmic, baix el mandat del patriarca “Tio Paco”, s’ha quedat mut i sense arguments en els debats de Les Corts. Sobre els contractes menors, no saben, no contesten. Sobre els trages, no saben, no contesten, Ara, sobre les propostes que es formulen en el ple i en les comissions per part del grup Parlamentari de Compromís, ni saben, ni contesten, ni res de res. Aleshores, per a que volen estos parlamentaris? És així com volen silenciar les veus crítiques? O, és un acte de contrició per les seues males accions?

Estes rabietes infantils dels dirigents populars no fan sinó, augmentar més la sospita sobre la seua manera d’actuar i d’ocultar informació a la ciutadania, ja que si deuen alguna cosa i algun càrrec, no és al jutge que ha de jutjar-los, ni als que els fan els regals, sinó als ciutadans que un dia varen confiar amb ells i que ara els han decebut.

LA VERITAT DOL

El PP valencià està perdent els papers i la credibilitat. L´expulsió de la portaveu de Compromís, la diputada d´Iniciativa, Mónica Oltra, del ple de les Corts Valencianes ha suposat el grau suprem d´atemptat a la llibertat d´expressió en l´hemicicle valencià.

Possiblement la veritat fa mal i quan és més que evident, encara més. El que Mónica apareguera en el seu escó amb una samarreta on apareixia la imatge del president Camps amb un text que deia «Wanted. Only alive», no és motiu per a la desproporcionada mesura que la presidenta del Parlament, Milagrosa Martínez, va prendre en expulsar-la. Més si tenim en compte que el president de la Generalitat s´ha declarat pròfug de la política al deixar de comparèixer en les sessions de control de la cambra, ha estat ridiculitzat per la seua íntima amistat amb el Bigotes (Álvaro Pérez) i possiblement siga citat en breu a declarar com imputat en la rama valenciana del cas Gürtel.

La crispació que tenim a la societat valenciana pel menyspreament constant que apliquen els populars i la prepotència amb què actuen en les institucions, insultant, coartant i amenaçant, són pràctiques que ben bé podrien enquadrar-se en un marc de pràctica mafiosa poc desitjable.

No és de rebut, ni ètic ni molt menys propi d´una personalitat pública, com el President de la Diputació de València, dir que cal «rematar-los», en referència als que defensem la llengua i les se­nyes d´identitat pròpies dels valencians. Açò és més propi de bròfecs i mal educats que no tenen ni dignitat ni categoria per poder ocupar una càrrec com eixe.

Així ens va al poble valencià, amb un PP ple de corrupteles, amb mandataris que han instal·lat el descrèdit en la classe política, decebent i desmotivant l´electorat, que cada cop té menys confiança i posa a tots en el mateix sac. No s´ho mereixem. Els valencians tenim potencial, categoria i esperit de lluita suficient per fer front a moments adversos com l´actual crisi. El que necessitem amb urgència són uns altres gestors públics, uns polítics nets, frescos i sense cap càrrega.

Però al final la veritat sols té un camí, i quan és irrefutable, comença a doldre. Açò li ha passat al PP en les Corts, que davant la impotència de poder fer alguna cosa més (ganes no els faltava), es va quedar amb el regust d´expulsar a Mónica Oltra. Un fet que exalta la valentia d´esta diputada i del Grup Parlamentari de Compromís i, a més, demostra fins on pot arribar la coartació a la llibertat d´expressió i com es fa un ús malèvol del poder en les institucions per part de la dreta valenciana.