martes, 23 de marzo de 2010

EL MÓN DESBARATAT DE CAMPS


Possiblement en els propers 14 mesos, de cara a eleccions veurem com el PP comença a inaugurar coses que fa anys estan en funcionament, col·locar primeres pedres, omplir els solars de cartells anunciadors d’obres caducades en els calaixos de les conselleries, de fer campanyes institucionals amb un caràcter totalment partidista i amb missatges quasi subliminars, etc… És l’etapa desbaratada de la dreta valenciana dirigida a persones de poca capacitat discernidora entre la realitat i la ficció.

Com un encisador de serps, el president recorrerà la geografia valenciana proclamant les abundàncies i bondats de la política popular, aquella que ens ha portat a tindre mig milió d’aturats, el deute major del Regne i la imatge més tèrbola de la democràcia valenciana amb el cas Gürtel i les corrupteles d’un partit censor amb la cultura i l’art i discriminador per ideologia política.

Però per a Camps, ells ho han fet molt bé. Possiblement tenen el mateix pensament les empreses d’amics i familiars i aquells contractistes que en anys de bonança s’han omplert les butxaques sense mirament, xuplant de l’ampolla pública fins deixar-la exhaurida.

Viatges pomposos i exòtics a països estrangers per a no se sap quina missió, ni amb quina finalitat, ni molt menys dient quina productivitat porta als valencians i valencianes. Viatges que són utilitzats com a coartada per no acudir al Parlament Valencià i enfrontar-se a la fiscalització d’una mala gestió i a la crua realitat per què travessen milers de famílies que no arriben a fi de més o s’han quedat en l’atur.

Mentrestant, en la terra de la prominència popular, aquella que fa rics a un pocs i desgraciats a la gran majoria, deixa que els censors del segle XXI com Fabra, Rus o Caturla facen la feina bruta i perpetren la inquisició dels artistes, professors, periodistes, polítics, empresaris, i demés professionals que no els són afins i no combreguen amb el règim instaurat al Palau de la Generalitat.

Ja no veuen la política i els partits com un instrument útil a la ciutadania, que ha de donar respostes als problemes reals i quotidians. Han fet de la política un fi i utilitzen tots els recursos públics i privats per intentar perpetuar-se en el poder. Sense importar-los el més mínim les deficiències que patim en educació, sanitat, transport públic o infraestructures.

Viuen en un mon desbaratat, on han posat en la picota els drets bàsics de ciutadania i els principis democràtics, segrestant institucions i manipulant els mitjans públics de comunicació per crear una maquinària al servei del sistema i dels interessos d’un partit que ha perdut el nord i que ataca a destra i sinistra tot allò que es mou en una direcció que no afavoreix la seua projecció.

I per rematar-ho, s’atreveixen a voler fer-nos creure que vivim en un País d’abundància. On està? Què no passen per les portes de les oficines del Servef? Què són invisibles el més de mig milió d’aturats? Què no escolten el que diu el mon empresarial valencià? Esta és la crua realitat i no aquella en què està immers el PP, negant que vivim un temps polític i social que necessita un canvi en profunditat i un recanvi urgent dels seus governants.

miércoles, 3 de marzo de 2010

UNA TELEVISIÓ DE VERGONYA


Tothom coneix la clara, freda, calculada i estructurada manipulació que fa el PP de la televisió valenciana. Un NODO franquista extrapolat als segles XX i ara al XXI. Amb els avantatges de les noves tecnologies i amb una direcció totalment entregada a les voluntats de la dreta que ens governa.

No tenen pudor, ni mirament, manipulen les notícies dia si i dia també, seleccionant allò que exalta les benaventurances del President Camps i del seu seguit de Consellers i alts càrrecs, menyspreant la democràcia i la pluralitat informativa. La resta de forces polítiques, que representem un ample espectre social valencià som invisibles en la xicoteta pantalla autonòmica, o quan es donen eixida sol ser fora de context i informativament perniciós.

Els reiterats informes del Comitè d’Empresa (menys mal que el tenim) sobre les distribucions d’espais informatius, la prioritat en la seua selecció i l’amnèsia en contar allò que pot degradar o posar en perill la imatge del PP valencià i dels seu líders, són les mostres evidents d’un mitjà totalment desacreditat, sense rigor, partidista i clamorosament venut al govern de Camps.

Ara, sols ens faltaven els casos d’assetjament sexual practicats presumptament pel número dos de l’ens. Una mostra, cas de provar-se el fets, d’on pot arribar la prepotència d’aquells que s’han cregut que ocupar un càrrec públic suposa ser l’amo del corral i que això el revesteix de la suficientment autoritat per fer el que vulguen.

Mentretant, els senyorets del consell d’administració veient-les passar i apessebrant-se en tertúlies, reunions, concertant entrevistes i programes per als coneguts de partit i altres prebendes per a propis o amics que els deixen “KO” o al menys, fora de lloc, per a dir el que toca a l’hora de demanar explicacions. La cadira no està sols per escalfar-la sinó que du aparellada una responsabilitat que cal exercir.

Vergonya, cavallers, vergonya aliena sentim aquells que veiem l’espectacle des de l’exterior i se’ns rebolquen el budells quan davant un cas denunciat en els jutjats d’assetjament sexual, el portaveu popular a Les Corts, Rafael Blasco, diu que cal preservar en tot moment la presumpció d’innocència i que no cal prendre cap mesura preventiva. Menys mal que algú amb més trellat moments després va forçar el cessament temporal d’este personatge.

Després tenim la sentència del TSJCV que anul·la el nomenament de Pedro Garcia, l’anterior director general de RTVV i que posa en dubte la legalitat del nomenament de l’actutal director de l’ens José López Jaraba.

En definitiva, açò és el que tenim i el que tindrem si la cosa no canvia en les properes eleccions del 2011. Una prepotència acumulada en quinze anys d’autoritarisme i control desaforat, que s’utilitza com a patent de “corso” i de la que a més es fa gala pública, sent el seu màxim exponent la utilització partidista i sectària d’un mitjà que paguem i sustentem entre tots els valencians i valencianes.
Francesc Garcia Latorre, portaveu d’Iniciativa del Poble Valencià.