TEMPS DE DIR LA NOSTRA

D'on venim? On som? Quin model volem?

La mobilitat i el transport públic al Camp de Túria comencen a ser complicats. Moltes veus s’han alçat en peu a reclamar noves fórmules i solucions als problemes que, dia rere dia, ens ofeguen en la mar d’urbanitzacions, carreteres, autovies i mitjans de transport públic obsolets i que manquen d’una planificació global.

Des de la vessant política i des de la social, alcaldes, regidors i plataformes cíviques han fet palesa la necessitat d’establir mecanismes que aturen el desgavell i la irracionalitat dels actuals sistemes de comunicació i de serveis públics de transport que tenim a la comarca.

Cal establir estratègies territorials que visualitzen els problemes locals i abasten solucions de conjunt, a curt, mitjà i llarg termini. Instruments de planificació els tenim, legislació que els avalen, també. Sols resta posar-se a treballar i enllestir un treball que, serà costos i possiblement origine alguna que altra discrepància. Però, sinó el fem nosaltres (els ciutadans i responsables de la gestió municipal de la comarca), uns altres ho faran mirant interessos que res tenen a veure amb el que realment necessitem.

Ara més que mai, quan la voràgine constructora ens ha donat un xicotet respir, és moment de reflexionar i de donar un pas endavant, pensant en el futur i dissenyar un Pla d’Acció Territorial que cobrisca amb eficiència i competitivitat les necessitats de mobilitat i de transport públic que el Camp de Túria i les poblacions que l’integren requereixen.

Sabem d’on venim. Tenim una història arrelada en tots els pobles i ciutats, una història de relacions humanes i socials que està lligada a la mobilitat i als mitjans de comunicació que han anat evolucionant al llarg dels segles. Conformació de pobles, distribució comercial, centralització d’activitats públiques i privades, esdeveniments culturals, vincles familiars i afectius, totes elles marcades d’una u altra forma per la implantació de nous sistemes de transport i una millora en la mobilitat geogràfica.

Tenim clar on som. En un mon en constant evolució i en una comarca que ha crescut exponencialment d’habitants en la darrera dècada, on l’autovia de Llíria (la CV-35) s’ha convertit pràcticament en el carrer major de la comarca i ramal umbilical de tot el creixement urbanístic, quan temps enrere ho era el trenet, les carreteres més comarcals o altres factors.

Quin model volem? O, on volem anar? Eixe és el repte que tenim d’ara endavant, i del que podem ser artífexs d’una manera raonada i sostenible. Creant mecanismes de cohesió territorial, però al mateix temps respectant el medi ambient i l’entorn que ens rodeja, sense caure en el parany del pur desenvolupament exacerbat i creació de recursos que a la fi sols comportem més massificació i majors problemes. Com diu el cantautor Pau Alabajos en el seu últim disc, “és temps de dir la nostra”.

NI AMB ELS SET MAGNÍFICS

Les dades d’atur al País Valencià comencen a ser preocupants. Les economies familiars tenen per davant un període de recessió que res te a veure amb el d’altres èpoques passades. Molts han gastat més del que podien. Les hipoteques comencen a ofegar els salaris mensuals, els productes bàsics es posen pels núvols i els jornals són els mateixos o pas contrari baixen.

Mentre Camps i els membres del seu Govern pensen en com lluir corbata i fer-se la foto este mes d’agost en les competicions de Fòrmula 1, altres (més de 250.000 valencians en l’atur) no saben com van acabar el més o com podran pagar la seua hipoteca, ja que, o no tenen treball o s’ha quedat sense ell.

Fa pocs dies, el President del Consell feia públics set plans per reactivar la economia valenciana. Com si sols de dir-ho o anunciar-ho s’anara a solucionar el problema. Va prometre injectar 1.350 milions d’euros en els sectors industrial, agroalimentari i turístic, així com potenciar l’accés a la vivenda i reforçar la formació i l’ocupació. No han passat ni tres setmanes d’aquella al·legoria fantàstica i les xifres comencen a passar-li factura.

Ni amb el set magnífics postulats d’inversió que ja no se’ls creuen cap dels dos Camps (el President i el Conseller d’Economia), ni suprimint les fanfàrries propagandístiques i luctuoses previstes, ni posant tota la “poca” capacitat inversora del Consell en crear ocupació, fan reversibles les xifres del 60% d’augment d’atur en Castelló i el 31 i 28% en València i Alacant, respectivament.

S’ha gastat amb pólvora de rei i no s’ha previst l’època de vaques flaques per la que anem o estem passant. S’ha concentrat tota la base econòmica en la rajola i s’han fet pocs esforços en diversificar altres sectors productius com ara la industria tradicional, l’agricultura o el sector serveis. S’Han malbaratat recursos públics en publicitat i auto bombo, amb macro projectes que ni són creïbles, ni assumibles per l’administració.

Ara, en moments de crisi i de comptes en negatiu és quan es demostra la capacitat dels governants davant la ciutadania, redreçant situacions adverses i no defugir responsabilitats pròpies derivant-les cap uns altres.

Les famílies valencianes volem un resposta immediata del Consell i no paraules buides de contingut i plans que són impossible complir per l’elevat índex d’endeutament que té actualment la Generalitat.

Mentre Camps continua flotant en eixa bombolla de vidre i de mon fantàstic i meravellós que ell, i sols ell veu, la resta de mortals i pagans contribuents fa temps que ens costa arribar a fi de mes, pagar les lletres de la casa, del cotxe, o molt pitjor, passar a engreixar les llistes d’atur.

INICIATIVA EN MARXA

Iniciativa ha superat els set mesos des de la seua constitució com a partit el darrer 20 d’octubre de 2007. Un període que no ha estat exempt d’entrebancs, però al mateix temps acompanyat de treball i molta il·lusió.

Cert és que l’activitat d’esta nova formació ecosocialista no ha començat a caminar fins després de les darreres Eleccions Generals, ja que les inèrcies de conformació de la direcció, distribució de competències, estructuració territorial (tasca en la que encara estem) i preparació dels comicis electorals, es varen dur gran part dels esforços del partit, de tots els militants i simpatitzants.

Però iniciativa no para, es més, ha començat a créixer política i socialment, constatant que hi ha un altra forma de fer política, més constructiva, amb responsabilitat i pensada en la ciutadania. I per fer-ho possible, comptem amb una destacable presència institucional en tots els àmbits, des del Municipal fins l’Europeu, passant per l’Autonòmic i l’Estatal.

Hem començat a projectar una nova imatge jove, dinàmica, pospositiva i de projecció de futur que ha marcat uns objectius clars per construir un País Valencià que instrumentalitze un desenvolupament econòmic respectant el medi i el territori, on els valors de ciutadania i els serveis públics abasten amb optimitat la vida quotidiana, on la participació en els afers públics no siga un entelèquia i una cita cada quatre anys. Un País pensat per a les persones d’avui i per a les noves generacions que vindran; un País on cabem tos, el qui hi som i els nouvinguts que arriben a les nostres terres; un País obert enquadrat dins Europa que pensa en solucions reals per als seus pobles i ciutats.

Iniciativa mira cap endavant, amb la fermesa i convicció de treballar de valent per formar i conformar eixe ideari col·lectiu d’una societat on la prioritat són i han de ser les persones i la seua qualitat de vida, on el medi ambient i la seua conservació ha de ser l’eix vertebrador de la política productiva i social, una societat que recupere i valoritze els trets d’identitat que ens defineixen com a poble.

En eixe camí, Iniciativa s’ha posat en marxa, amb peu ferm i sòlid, establint un itinerari clarament definit, convidant a sumar-se i participar a totes les persones que, decebudes de les polítiques socialdemòcrates i endinsades en purs dogmàtiques, contribuïsquen a fer polítiques reals en temps real.