Les dades d’atur al País Valencià comencen a ser preocupants. Les economies familiars tenen per davant un període de recessió que res te a veure amb el d’altres èpoques passades. Molts han gastat més del que podien. Les hipoteques comencen a ofegar els salaris mensuals, els productes bàsics es posen pels núvols i els jornals són els mateixos o pas contrari baixen.
Mentre Camps i els membres del seu Govern pensen en com lluir corbata i fer-se la foto este mes d’agost en les competicions de Fòrmula 1, altres (més de 250.000 valencians en l’atur) no saben com van acabar el més o com podran pagar la seua hipoteca, ja que, o no tenen treball o s’ha quedat sense ell.
Fa pocs dies, el President del Consell feia públics set plans per reactivar la economia valenciana. Com si sols de dir-ho o anunciar-ho s’anara a solucionar el problema. Va prometre injectar 1.350 milions d’euros en els sectors industrial, agroalimentari i turístic, així com potenciar l’accés a la vivenda i reforçar la formació i l’ocupació. No han passat ni tres setmanes d’aquella al·legoria fantàstica i les xifres comencen a passar-li factura.
Ni amb el set magnífics postulats d’inversió que ja no se’ls creuen cap dels dos Camps (el President i el Conseller d’Economia), ni suprimint les fanfàrries propagandístiques i luctuoses previstes, ni posant tota la “poca” capacitat inversora del Consell en crear ocupació, fan reversibles les xifres del 60% d’augment d’atur en Castelló i el 31 i 28% en València i Alacant, respectivament.
S’ha gastat amb pólvora de rei i no s’ha previst l’època de vaques flaques per la que anem o estem passant. S’ha concentrat tota la base econòmica en la rajola i s’han fet pocs esforços en diversificar altres sectors productius com ara la industria tradicional, l’agricultura o el sector serveis. S’Han malbaratat recursos públics en publicitat i auto bombo, amb macro projectes que ni són creïbles, ni assumibles per l’administració.
Ara, en moments de crisi i de comptes en negatiu és quan es demostra la capacitat dels governants davant la ciutadania, redreçant situacions adverses i no defugir responsabilitats pròpies derivant-les cap uns altres.
Les famílies valencianes volem un resposta immediata del Consell i no paraules buides de contingut i plans que són impossible complir per l’elevat índex d’endeutament que té actualment la Generalitat.
Mentre Camps continua flotant en eixa bombolla de vidre i de mon fantàstic i meravellós que ell, i sols ell veu, la resta de mortals i pagans contribuents fa temps que ens costa arribar a fi de mes, pagar les lletres de la casa, del cotxe, o molt pitjor, passar a engreixar les llistes d’atur.
Mentre Camps i els membres del seu Govern pensen en com lluir corbata i fer-se la foto este mes d’agost en les competicions de Fòrmula 1, altres (més de 250.000 valencians en l’atur) no saben com van acabar el més o com podran pagar la seua hipoteca, ja que, o no tenen treball o s’ha quedat sense ell.
Fa pocs dies, el President del Consell feia públics set plans per reactivar la economia valenciana. Com si sols de dir-ho o anunciar-ho s’anara a solucionar el problema. Va prometre injectar 1.350 milions d’euros en els sectors industrial, agroalimentari i turístic, així com potenciar l’accés a la vivenda i reforçar la formació i l’ocupació. No han passat ni tres setmanes d’aquella al·legoria fantàstica i les xifres comencen a passar-li factura.
Ni amb el set magnífics postulats d’inversió que ja no se’ls creuen cap dels dos Camps (el President i el Conseller d’Economia), ni suprimint les fanfàrries propagandístiques i luctuoses previstes, ni posant tota la “poca” capacitat inversora del Consell en crear ocupació, fan reversibles les xifres del 60% d’augment d’atur en Castelló i el 31 i 28% en València i Alacant, respectivament.
S’ha gastat amb pólvora de rei i no s’ha previst l’època de vaques flaques per la que anem o estem passant. S’ha concentrat tota la base econòmica en la rajola i s’han fet pocs esforços en diversificar altres sectors productius com ara la industria tradicional, l’agricultura o el sector serveis. S’Han malbaratat recursos públics en publicitat i auto bombo, amb macro projectes que ni són creïbles, ni assumibles per l’administració.
Ara, en moments de crisi i de comptes en negatiu és quan es demostra la capacitat dels governants davant la ciutadania, redreçant situacions adverses i no defugir responsabilitats pròpies derivant-les cap uns altres.
Les famílies valencianes volem un resposta immediata del Consell i no paraules buides de contingut i plans que són impossible complir per l’elevat índex d’endeutament que té actualment la Generalitat.
Mentre Camps continua flotant en eixa bombolla de vidre i de mon fantàstic i meravellós que ell, i sols ell veu, la resta de mortals i pagans contribuents fa temps que ens costa arribar a fi de mes, pagar les lletres de la casa, del cotxe, o molt pitjor, passar a engreixar les llistes d’atur.
