D'on venim? On som? Quin model volem?
La mobilitat i el transport públic al Camp de Túria comencen a ser complicats. Moltes veus s’han alçat en peu a reclamar noves fórmules i solucions als problemes que, dia rere dia, ens ofeguen en la mar d’urbanitzacions, carreteres, autovies i mitjans de transport públic obsolets i que manquen d’una planificació global.
Des de la vessant política i des de la social, alcaldes, regidors i plataformes cíviques han fet palesa la necessitat d’establir mecanismes que aturen el desgavell i la irracionalitat dels actuals sistemes de comunicació i de serveis públics de transport que tenim a la comarca.
Cal establir estratègies territorials que visualitzen els problemes locals i abasten solucions de conjunt, a curt, mitjà i llarg termini. Instruments de planificació els tenim, legislació que els avalen, també. Sols resta posar-se a treballar i enllestir un treball que, serà costos i possiblement origine alguna que altra discrepància. Però, sinó el fem nosaltres (els ciutadans i responsables de la gestió municipal de la comarca), uns altres ho faran mirant interessos que res tenen a veure amb el que realment necessitem.
Ara més que mai, quan la voràgine constructora ens ha donat un xicotet respir, és moment de reflexionar i de donar un pas endavant, pensant en el futur i dissenyar un Pla d’Acció Territorial que cobrisca amb eficiència i competitivitat les necessitats de mobilitat i de transport públic que el Camp de Túria i les poblacions que l’integren requereixen.
Sabem d’on venim. Tenim una història arrelada en tots els pobles i ciutats, una història de relacions humanes i socials que està lligada a la mobilitat i als mitjans de comunicació que han anat evolucionant al llarg dels segles. Conformació de pobles, distribució comercial, centralització d’activitats públiques i privades, esdeveniments culturals, vincles familiars i afectius, totes elles marcades d’una u altra forma per la implantació de nous sistemes de transport i una millora en la mobilitat geogràfica.
Tenim clar on som. En un mon en constant evolució i en una comarca que ha crescut exponencialment d’habitants en la darrera dècada, on l’autovia de Llíria (la CV-35) s’ha convertit pràcticament en el carrer major de la comarca i ramal umbilical de tot el creixement urbanístic, quan temps enrere ho era el trenet, les carreteres més comarcals o altres factors.
Quin model volem? O, on volem anar? Eixe és el repte que tenim d’ara endavant, i del que podem ser artífexs d’una manera raonada i sostenible. Creant mecanismes de cohesió territorial, però al mateix temps respectant el medi ambient i l’entorn que ens rodeja, sense caure en el parany del pur desenvolupament exacerbat i creació de recursos que a la fi sols comportem més massificació i majors problemes. Com diu el cantautor Pau Alabajos en el seu últim disc, “és temps de dir la nostra”.
La mobilitat i el transport públic al Camp de Túria comencen a ser complicats. Moltes veus s’han alçat en peu a reclamar noves fórmules i solucions als problemes que, dia rere dia, ens ofeguen en la mar d’urbanitzacions, carreteres, autovies i mitjans de transport públic obsolets i que manquen d’una planificació global.
Des de la vessant política i des de la social, alcaldes, regidors i plataformes cíviques han fet palesa la necessitat d’establir mecanismes que aturen el desgavell i la irracionalitat dels actuals sistemes de comunicació i de serveis públics de transport que tenim a la comarca.
Cal establir estratègies territorials que visualitzen els problemes locals i abasten solucions de conjunt, a curt, mitjà i llarg termini. Instruments de planificació els tenim, legislació que els avalen, també. Sols resta posar-se a treballar i enllestir un treball que, serà costos i possiblement origine alguna que altra discrepància. Però, sinó el fem nosaltres (els ciutadans i responsables de la gestió municipal de la comarca), uns altres ho faran mirant interessos que res tenen a veure amb el que realment necessitem.
Ara més que mai, quan la voràgine constructora ens ha donat un xicotet respir, és moment de reflexionar i de donar un pas endavant, pensant en el futur i dissenyar un Pla d’Acció Territorial que cobrisca amb eficiència i competitivitat les necessitats de mobilitat i de transport públic que el Camp de Túria i les poblacions que l’integren requereixen.
Sabem d’on venim. Tenim una història arrelada en tots els pobles i ciutats, una història de relacions humanes i socials que està lligada a la mobilitat i als mitjans de comunicació que han anat evolucionant al llarg dels segles. Conformació de pobles, distribució comercial, centralització d’activitats públiques i privades, esdeveniments culturals, vincles familiars i afectius, totes elles marcades d’una u altra forma per la implantació de nous sistemes de transport i una millora en la mobilitat geogràfica.
Tenim clar on som. En un mon en constant evolució i en una comarca que ha crescut exponencialment d’habitants en la darrera dècada, on l’autovia de Llíria (la CV-35) s’ha convertit pràcticament en el carrer major de la comarca i ramal umbilical de tot el creixement urbanístic, quan temps enrere ho era el trenet, les carreteres més comarcals o altres factors.
Quin model volem? O, on volem anar? Eixe és el repte que tenim d’ara endavant, i del que podem ser artífexs d’una manera raonada i sostenible. Creant mecanismes de cohesió territorial, però al mateix temps respectant el medi ambient i l’entorn que ens rodeja, sense caure en el parany del pur desenvolupament exacerbat i creació de recursos que a la fi sols comportem més massificació i majors problemes. Com diu el cantautor Pau Alabajos en el seu últim disc, “és temps de dir la nostra”.
