La Generalitat es desunFLA

Vist els comptes de la Generalitat Valenciana per al 2013 podem assegurar que de reactivar l’economia productiva i generar ocupació poca cosa anem a trobar.

El decreixement econòmic, la retallada de més de 1.000 milions d’euros, la manca d’ingressos i l’abandonament que fa Rajoy del País Valencià, no acceptant cap esmena presentada als Pressupostos de l’Estat per Alberto Fabra (visualitzant que està totalment deslegitimat i sense autoritat), fan creure que les anem a passar canutes, ja que açò es traduirà en acomiadaments de personal, menys pagaments a subministradors i proveïdors, retall brutal en dependència, sanitat i educació, així com un rosari de mesures que afectaran a tot l’espectre socioeconòmic i que repercutirà en la vida quotidiana de milers i milers de persones.

URBANISME RUINOS

La política urbanística de l’ajuntament de Llíria en època de crisi està deixant a moltes famílies en la ruïna econòmica i en la més pura misèria, hipotecades i arruinades. Este tipus d’actuacions, impulsades per la Regidora d’urbanisme i alguns dels seus deixebles, estan posant en una situació crítica a molts ciutadans que no poden pagar i tenen que posar en venda la seua única vivenda.

Quotes properes als mil euros mensuals, que s’han de pagar en uns vint mesos, fan inviable el seu abonament, deixant indefenses i asfixiades a famílies que ja els ve justet el pagar la hipoteca de l’immoble que fa anys van adquirir.

L’ajuntament es nega a fer les obres per fases, amb una execució racional i econòmicament viable. També fa pagar doblement serveis ja existents com el telèfon, la llum o l’aigua. Extrems que compliquen molt més la possibilitat de pagament.

Els PAIs que promouen empreses privades amb el beneplàcit de l’equip de govern són la ruïna urbanística que està minant el benestar social i econòmic d’una ciutat sumida en l’atur, sense empreses, amb 3.000 desocupats i sense una previsió de recuperació a curt i mitjà termini.

Les inversions improductives, la fugida de xicotetes i mitjanes empreses, el tancament d’unes altres, la deslocalització de grans empreses de la comarca, la saturació de sòl residencial, la manca d’infraestructures públiques i els reiterats incompliments del PP, són la tònica d’una ciutat totalment paralitzada, en una comarca, en la que els alcaldes populars sols pensen en com conservar el seu seient i no com donar una resposta global a les demandes ciutadanes.

Tenim la comarca en venda. Però, no sols a nivell residencial, sinó també industrial, amb polígons fantasma, com el de Carrases a Llíria, on s’han invertit més de 50 milions d’euros. Fa tres anys que està finalitzat, però no te ni llum, ni empreses, i encara tardarà anys en activar-se.

El terciari sembla ser un al•licient, però els inversors no ho tenen tampoc clar, ja que els índex d’atur, retalls i la recessió continuada a nivell comarcal, no són bones companyies per al seu negoci. Concessionaris de vehicles, tallers, magatzems de llum, aigua, productes domèstics, entre altres, no s’atreveixen a fer inversions milionàries per tancar als pocs mesos. I els que s’atreveixen, troben els entrebancs de les entitats financeres que bloquegen la iniciativa al no concedir-los els préstecs necessaris per posar en marxa l’activitat.

Amb este panorama, encara ens troben a un ajuntament com el de Llíria, totalment embogit i cegat per la política urbanitzadora, on al seu equip de govern, i concretament la regidora d’urbanisme, ben poc els importen les persones i les conseqüències d’un urbanisme irracional i econòmicament inviable.

Mentre a la comarca s’han aturat pràcticament tots els processos urbanitzadors, ací tenim més de 3 milions en quotes impagades, amb procediments d’apremi i embargaments que estan hipotecant el futur de molts veïns i veïnes. Però no importa, tot siga per la rajola i el PAI !!

DESLEGITIMATS I SENSE SOLUCIONS

El govern no li senta bé a Rajoy, que en set mesos que porta al capdavant de l´Executiu ha generat més descrèdit i desconfiança que tots els seus predecessors de la democràcia actual.

És l´home del «digo Diego»: hui pronostica una cosa i demà fa totalment la contrària. És una virtut que fins ara no havíem trobat en cap inquilí de la Moncloa. Per no dir de la lamentable imatge que donen la colla de ministres que el rodegen, els quals semblen haver eixit d´un circ de bombo i platet, que l´única cosa que saben fer és riure-li les gràcies, aplaudir les retallades en el Congrés i de pas insultar al vulgo que patim l´amenaçadora espasa de Damocles dels divendres, quan cada Consell de Ministres ens imposa més patiment i ens arruïna un poc més la vida.

LA LLETRA MENUDA DEL RESCAT

A principi de juny, en un cap de setmana de desconcert governamental, apareixia el Ministre d’Economia, Luis de Guindos, anunciant que anàvem a passar a formar part del “Club del Rescat Financer” dels països europeus del sud, mentre el President de Govern, estava missing i no s’atrevia a donar la cara per anunciar un nou “digo Diego” dels que aplica el PP des que va arribar al Govern d’Espanya.

No era poc, és un rescat que pot sumar 100 mil milions d’euros. Però, no va dirigit ni a reactivar l’economia, ni a rescatar persones, ni molt menys a les xicotetes i mitjanes empreses i professionals que són els que actualment sustenten la major part de les contractacions de personal.

GIR FRONT LES RETALLADES

El poble francès ha parlat a través de les urnes i ha deixat dos coses ben clares: primer que no estava d’acord a continuar sotmès a la política “merkosy”; i molt menys a que es continuara en l’espiral de retallades socials que la UE imposava de manera irracional i que estava comportant una recessió de conseqüències impredictibles.

25 d’abril, som un poble i tenim futur

Com cada any, celebrem el dia dels valencians i valencianes, el 25 d’abril. Al igual que en altres convocatòries, convidem a la ciutadania a manifestar-se este cap de setmana i a mostrar el recolzament a la defensa de la nostra identitat com a poble i que després de 305 anys,  milers de persones seguim reclamant que tenim dret a decidir el nostre futur lliurement, sense imposicions ni renúncies de cap tipus.

Estem en una cruïlla socio econòmica en la que els governs dretans del PP, a nivell estatal, autonòmic i local, estan aplicant uns retalls sense precedents dels drets socials, laborals i prestació de serveis públics que ens retrotrauen a dècades pre democràtiques, on els ciutadans de clase mitjana i els xicotets i mitjans empresaris són els grans perdedors, ja que van a pagar els excessos, el saqueig i els desmantellament de l’Estat de benestar que la dreta neoliberal vol imposar de manera unilateral, sense consens i a base de Decret Llei.

MÉS INICIATIVA, MÉS COMPROMÍS

Cinc anys després de la constitució com a partit, Iniciativa del Poble Valencià ha celebrat el seu 3er Congrés amb una perspectiva política de futur, de creixement i consolidació de l’espai ecosocialista, un fet reforçat amb el suport electoral que el partit va obtindré en Coalició Compromís als comicis locals, autonòmics i més tard en les Generals.

La solidesa i fermesa d’Iniciativa en els seu plantejaments polítics, molts d’ells sorgits de la complicitat amb la ciutadania valenciana que reclama un canvi de model productiu i de formes en la gestió pública, han vist el seu reflexe en l’activitat propositiva dels càrrecs públics als ajuntaments i al Parlament Valencià.

CENT DIES I UNA VAGA GENERAL

Ja està convocada i fitxada la data. Serà el dia 29 de març quan es farà la Vaga General, on el Govern de Mariano Rajoy, ha aconseguit un nou rècord, no d’aturats, ni de destrucció de xicotetes i mitjanes empreses, ni de pujades d’impostos, que també. Ha sigut el primer govern que en tan sols cent dies al capdavant de l’executiu ha aconseguit que les forces socials li convoquen tot un rosari de mobilitzacions que han desembocat en una Vaga de tots els sectors productius.

Raó no falta. Si Zapatero va tardar dos anys en dir tot el contrari del que va prometre en la campanya electoral de 2008, el PP ho ha fet a les dos setmanes d’accedir al Govern de l’Estat després del 20N. De dir que amb ells no es pujarien impostos, a aplicar una pujada generalitzada. De dir que un papereta de les seues era un contracte de treball, a aprovar per Decret Llei la “Reforma de l’acomiadament”, on el propi PP ha reconegut que no servirà per generar llocs de treball, sinó més bé el contrari.

Mascletà de mobilitzacions

Si fa uns mesos ens hagueren dit que estes falles de 2012 les mascletades anaven a estar enceses i plenes de mobilitzacions, manifestacions, concentracions i tot tipus de reivindicacions socials, no ho haguérem cregut. Ja que semblava que els valencians estàvem en un somni profund que no reaccionaven davant les greus agressions que els governs del PP ens venen infringint amb grans retallades, rebaixes de salaris i desmantellament dels serveis públics.

La traca està que bull, el pirotècnic major de l’Estat, el President Rajoy, ha tingut la suficient capacitat per aconseguir en menys dels cent dies de gràcia que s’atorguen a tot govern, de contradir les promeses que va fer en el 20N, pujant impostos, retallant pujades de pensions, aplicant una reforma laboral que ens retrotrau a èpoques pre democràtiques i que ha comtat amb la fallera major de la Patronal, que ha vist complides les seues expectatives de reducció d’indemnitzacions i liberalització de l’acomiadament.