Si fa uns mesos ens hagueren dit que estes falles de 2012 les mascletades anaven a estar enceses i plenes de mobilitzacions, manifestacions, concentracions i tot tipus de reivindicacions socials, no ho haguérem cregut. Ja que semblava que els valencians estàvem en un somni profund que no reaccionaven davant les greus agressions que els governs del PP ens venen infringint amb grans retallades, rebaixes de salaris i desmantellament dels serveis públics.
La traca està que bull, el pirotècnic major de l’Estat, el President Rajoy, ha tingut la suficient capacitat per aconseguir en menys dels cent dies de gràcia que s’atorguen a tot govern, de contradir les promeses que va fer en el 20N, pujant impostos, retallant pujades de pensions, aplicant una reforma laboral que ens retrotrau a èpoques pre democràtiques i que ha comtat amb la fallera major de la Patronal, que ha vist complides les seues expectatives de reducció d’indemnitzacions i liberalització de l’acomiadament.
Els carrers estan encesos en flames, i no són les de les de la cremà. Els més joves han sigut, amb la #PrimaveraValenciana els que ens han donat una lliçó de com cal respondre a agressions tan greus com les que el PP vol implantar per mitjà de Decret-Llei, soterrant qualsevol possibilitat de recuperació amb el tancament de l’aixeta en la inversió pública i voler acontentar els mercats financers a costa de les rendes del treball, carregant sobre les contractacions i els salaris la contenció del dèficit.
Esta situació ha fet que la “cridà” valenciana de març de 2012 vinga en forma de mobilització social i plante laboral, amb el so de les campanades d’una Vaga General per a finals de mes. Una vaga que ve a ser el colofó a una sèrie de despropòsits que tant Alberto Fabra a nivell autonòmic, com Mariano Rajoy a nivell Estatal han imposat sense negociació i amb total impunitat.
No és d’estranyar que la ciutadania ha perdut la por i ja no confia en els actuals governs, que tenen la virtut de la mentida política, dient i prometent hui una cosa i demà aplicant un altra. A més, pel camí es veuen desficacis com declarar “ninot indultat” de 2012 a l’ex President Francisco Camps, en el judici dels trages. Un judici on tothom ha pogut comprovar les seues vinculacions directes i la complicitat personal amb un trama corrupta com és la del cas Gürtel, mentre que al mateix temps es condemna a Baltasar Garzón, l’únic jutge que ha tingut el coratge de fer front a la corrupció i ha volgut recuperar la memòria històrica de milers i milers de ciutadans.
Per això, no és d’estranyar que la Plaça de l’Ajuntament de València estiga cada dia plena de gom a gom, però no sols de fallers i falleres, sinó de d’aquells que dia a dia, amb les seues reivindicacions planten cada dia una mascletà de mobilitzacions.
