ATEMTAT LEGISLATIU

Les reaccions no s’han fet d’esperar i les veritats comencen a fer mal en el corredors del Palau de la Generalitat. El govern de Camps te molta presa i ho te clar, vol deixar fora del càrrec a la Síndica de Greuges.

La Presidenta de les Corts, fidel deixeble del President i fent gala d’un estil semblant a les monarquies absolutistes, ha convocat a la Comissió de Peticions per a debatre la proposta unilateral i sectari del PP de voler canviar la Llei per modificar l’elecció d’una nova persona al càrrec de la Sindicatura de Greuges.

A imatge del monarca absolutista, el PP modula les lleis als seus interessos personals i partidistes, dirigint estos gestos a la seua cort d’honor i pleitesia. Sense escrúpols ni tremolors, Les Corts Valencianes van a donar carta de naturalitat i de legalitat a un atemptat legislatiu en tota regla, dirigit i maquinat contra una de les màximes institucions valencianes, sense importar-los la degradació i desvirtuació que això pot suposar de cara als ciutadans valencians.

La por a que els draps bruts surten a la llum, i que les xifres reals i les queixes fetes davant d’institucions i organismes públics queden negre sobre blanc, ha fet que la rància dreta valenciana (es la que tenim i no podem canviar-la pel moment) s’alce en armes i argúcies legals per defenestrar normativament allò que no poden fer ni moralment, ni políticament.

Indefensió, esta és la paraula que millor pot definir la situació en que ens quedem els ciutadans davant la macabra i sòrdida reacció popular de matar al missatger dels valencians i valencianes per alçar la veu i dir les coses pel seu nom. Mal, molt malament anem quan els poders públics es confonen i es magregen solucions a la carta per donar-li gust a un govern que res l’importen les institucions sinó són per al seu benefici.

I davant d’esta situació, que fer? Es pot recórrer la decisió o la manipulació legislativa, però mentrestant es canvia la Síndica, es col·loca a una persona afí i es manipulen novament les dades. Pasaran anys fins que es resolga el pleit, i finalment, quan ens donen la raó (si es que ens la donen), segurament ja no estaran els personatges que han protagonitzat la malifeta. O per contra, hauran fet un altra que supere o mareje l’anterior.

500.000

Estes són les persones que poden quedar en l’atur d’ací a fi d’any segons el president de la patronal CEOE. Mentre la dreta liberal i conservadora es baralla per veure qui lidera l’oposició nacional; mentre la socialdemocràcia fa una política continuista i poc social, les famílies estan més endeutades, les hipoteques ens mengen els salaris, els productes bàsics cada cop més cars i els llocs de treball escassos i precaris.

La crisi econòmica, per molt que vulga amagar-la Zapatero ja està ací. Però no passa res, els valencians com sempre continuarem barallant-nos per altres temes que res importa a la ciutadania. Pa i circ, llengua i aigua. "España va bien".

UN GOVERN DE MANDROSOS

El primer trimestre en la cambra autonòmica no podem dir que s’ha caracteritzat per la productivitat dels nostres governants donades les escasses convocatòries que s’han fet després de les festes de Nadal.

La primera sessió es va celebrar a finals del mes de febrer i com que anàvem a entrar en plena campanya electoral el PP va decidir suspendre a partir d’esta data tota activitat parlamentaria, com si els votants anaren a elegir de nou la composició de les Corts o la remodelació del Consell. Res més lluny de la realitat. Mentrestant les propostes de la resta de grups aparcades en els calaixos.

Tot i això, la senyora Milagrosa Martinez, veient la fatiga que arrosseguen algunes de les senyories populars en la seua tasca de govern i la possible ressaca electoral del 9 de març, va tindre que deixar el suficient temps per a poder recuperar-se dels dies festius agafats en Setmana Santa, Falles i Sant Vicent (com Deu mana), i no va fer cap altra convocatòria de Ple fins als darrers dies de març. No per necessitat de la cambra i per a tractar temes d’urgència o endarrerits, no, sols per la imperiosa necessitat d’anomenar a un alcalde del PP amb seriosos problemes amb la justícia com a senador popular.

Hem hagut d’arribar al més d’abril per a poder gaudir d’un ple amb algun tema de contingut polític i de debat parlamentari mínimament seriós, no sense la sorpresa de que a les primeres de canvi, el Cap de l’Executiu, Francisco Camps, ha defugit d’assistir a la sessió de control al Govern per motius d’agenda. Què no haurà tingut prou en cinc mesos de vacances parlamentaries per atendre els compromisos que te com a responsable del Consell? Tan fluixos són els centenars d’assessors de que s’envolta que no saben ni quadrar-li una agenda per complir amb les seues responsabilitats? Què no es fia del conseller de Medi Ambient per a que defense el temes hídrics en Europa que té que anar ell personalment? Mal, molt mal l’actitud de Camps davant els votants i ciutadans valencians.

Estem, sense dubte, davant d’un ple autonòmic fet a mida per a mandrosos (els populars, ja que la resta de senyories venen reivindicant més sessions i dies de treball). Tenim un Govern de la Generalitat que no té cap interès en les propostes que es fan, ni les pròpies del seu partit, que s’han vist paralitzades i en via morta en tot el que duguem d’any.

Estàvem acostumats a que alguns diputats del Govern desapareixien per anar a veure finals de la “Champions”, o brillaven per la seu absència en algunes sessions del ple, o a perdre’s en fer cridades pel mòbil, o utilitzant el “pen drive”, però, que siga la mateixa Presidència la que mantinga i done cobertura als mandrosos no és normal.

Esperem que la normalitat en el funcionament que regna en altres parlaments autonòmics impregne el seny i la serietat als responsables populars de dirigir esta institució, que és la representació màxima del poble valencià i no una simple paradeta de fira que es mou a voluntat capritxosa.

UNA TAXA DE DUBTÓS COBRAMENT

El Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana ha declarat contrari a dret el cobrament d’una taxa urbanística que l’ajuntament de Burriana volia cobrar a tothom, tan sols pel simple fet de presentar-se a poder ser el promotor d’un programa urbanístic. Taxa que el PP de Llíria ha aprovat recentment en la mateixa línia i que voldrà cobrar als veïns a partir d’ara. El Tribunal valencià ha fallat que sols es pot cobrar al qui resulte adjudicatari del programa de gestió urbanística (el mateix que va demanar Iniciativa per Llíria i que el PP va desestimar en el ple). Rectificar es de savis, esperem que igual que ha fet l’ajuntament de Burriana de no recórrer la sentencia i acatar-la, l’equip de govern de Llíria prenga nota i modifique allò que la justícia ha deixat clar i que els veïns i promotors no tinguen que anar de nou als tribunals.

UN ALTRE DEBAT ÉS POSSIBLE

La pluralitat ideològica no és un problema. La diversitat política no fa mal a la societat. Entre el blanc i el negre hi ha més games de color.

Al contrari, la pluralitat i la diversitat en democràcia són necessàries, són bàsiques com a principi inspirador. Però, sent així, per què s’encaboten els principals mitjans de comunicació amb l’aquiescència dels dos principals partits espanyols en negar-nos-les?

En el tauler polític estatal, i en el nostre cas el valencià, sembla que es difumina tot allò que estiga al marge dels paràmetres fixats pel bipartidisme i que els ciutadans han de ser simples espectadors d’una funció o tragicomèdia que sols compta amb dos protagonistes, i que la resta no tenen ni dret a poder escenificar el paper d’actors secundaris.

És bo que es facen debats, es més, és necessària la paraula i la contraposició de propostes per definir polítiques i clarificar tendències partidistes que els ciutadans pogam entendre, i fins i tot, interpretar i jutjar, per a després poder exercir el dret que consagra tota democràcia, com és el vot.

Ara bé, ni tots els debats valen, ni valen els debats cuinats o acordats, ja que en este tipus de situacions estem davant d’una manipulació encoberta i una clara transgressió a la pluralitat informativa i llibertat d’expressió u opinió, donat que moltes veus, minoritàries o no tant minoritàries tinguen les mateixes oportunitats d’expressar les seues propostes polítiques.

En un debat es contrasten opinions, punts de vista, dades, plantejaments, propostes i formes d’entendre els problemes i les possibles solucions.

Si este debat el reduïm a la simple expressió de dues parts, estem disminuint la capacitat de crear una opinió objectiva i coherent amb la realitat plural d’una societat que no és, ni bicolor, ni bipartidista. Estem tancant-nos el camp de visió i entrant en una focalització que disminueix la capacitat humana per poder conformar voluntats amb criteri crític i de responsabilitat.

Una altre debat és possible. Un debat més obert, més plural, amb un bon continent i contingut, complint amb el manament constitucional de garantir la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits, també en l’informatiu. Un debat que no siga excloent i que puga formular-se des de la independència mediàtica, on els candidats i candidates tinguen l’oportunitat de ser coneguts pels seus fets i per les seues propostes, per la seua experiència o per les seues aspiracions i il·lusions. Un debat rigorós i realista, sense ficcions i estadístiques interessades. En definitiva, on la paraula pren protagonisme i genera acció, on els gestos són part activa de la transmissió i l’ésser humà deixa la part animal per cultivar i fer gran la seua part més racional.

REQUIEM A LA PLURALITAT INFORMATIVA

Creiem que amb la sortida d’Urdaci dels informatius de la TVE1 s’havia acabat l’època del NODO, de les mentides i de la manipulació informativa que el Govern de dretes d’Aznar i companyia feien de la cadena pública. Però els temps tot ho madura i PSOE, TVE i el acòlits de Camps en Canal 9, tots juntets, han tornat a reviure.

Debats que no ho són, tertúlies prefabricades a la mida dels grans partits, elecció d’una temàtica a gust del convidat, laminació d’altres opcions que poden fer ombra i coartament de la llibertat d’expressió, són les eines que tant PP com PSOE estan emprant en esta campanya electoral, on els mas media dels mitjans de comunicació afins, uns per disposició del poder i uns altres dels diners, han deixat als espectadors (electors) sense l’oportunitat de conèixer quines opcions es presenten al País Valencià la propera legislatura.

De la dreta era una cosa previsible, però d’un Govern socialista, que fa bandera de la pluralitat i de la llibertat d’expressió com a elements bàsics d’una democràcia madura i consolidada no s’ho esperaven.

A la fi, Zapatero i Rajoy se’n lleven ben poc, el despotisme que els acompanya han fet que la ciutadania ja no es crega res del que diuen, ja que una vegada han recollit el vots, fan el que volen, i fins a la pròxima.

Estem assistint a la mort paulatina de la pluralitat informativa, on els neoliberals i els socialdemòcrates han signat un pacte de silenci, un pacte, on l’agressió directa a la resta d’alternatives polítiques és un fet més que evident. Vetant la seua presència en espais televisius, no concedint-los entrevistes en emissores de ràdio, dualitzant i bipolarintzant els encontres entre els candidats a les generals de març.

Tota una estratègia que, en connivència oculta, arrossega una càrrega de profunditat que no es altra que, silenciar l’opinió de decenes de milions d’electors per a que no pensen, sols escolten i al final tinguen que triar entre blanc o negre, sense deixar-los l’oportunitat de distingir que hi ha més games de color.

S’ha començat a escriure l’epitafi d’un rèquiem per la pluralitat informativa, una lletra impresa que trenca amb tot el sentit d’una democràcia moderna, una lletra que va començar dictant-la Aznar i que, si les coses no canvien, acabarà rubricant-la Zapatero.

9-M, OFERTES ELECTORALS

Francisco J. García Latorre (Portaveu Iniciativa del Poble Valencià)

Estem en plena precampanya electoral, on les maquinaries partidistes comencen a engreixar els aparells logístics i mediàtics per captar l’atenció d’uns votants cada cop més lluny de saber discernir entre la qualitat del producte que es presenta i el preu que s’ofereix de venda en el mercat. Un mercat que obri cada 4 anys i que si t’equivoques en l’elecció del producte, ni es torna ni es pot canviar en breu.

No importa el que, ni el quant, ni molt menys el com s’han d’aplicar moltes de les propostes absurdes i sense trellat que líders arribistes, com el cas del Gonzales Pons, ens volem vendre dia a dia. O molt menys qui és el cap de cartell electoral, com la Maria Teresa, que una vegada més es presenta per una província diferent, en una comunitat diferent, sense importar-li ni conèixer els problemes dels ciutadans als que aspira representar. Són simplement manaments estratègics de partit, on estos peons sols fan que moure fitxa.

Els mitjans i els propis partits ens envolten en xifres i enquestes precuinades que marquen tendències i exposen problemes que, lluny de polsar el sentiment real dels votants i examinar quines són les preocupacions reals, redireccionen i centren el debat en assumptes dels que possiblement ni ens importa, ni en volem saber.

Molt es parla del dret a la llibertat d’expressió, però quan arriba el moment, sols es pensa en com minar la presència d’altres opcions polítiques en debats televisius i presència en mitjans de comunicació. El patis de les televisions públiques juga a favor del qui te el comandament a distància i el govern de torn, mentre que de les privades, ni parlar.

Ofertes i més ofertes. Uns prometen 400 euros, altres 400.000 places de guarderia, uns eliminar IRPF, altres 1,5 milions de vivendes protegides. On anem? On està la serietat? Que han fet els darrers anys, tant uns com altres? Que passa ara que no passava el darrer mes de desembre? Doncs que les urnes criden a la porta.

Estem en plena campanya d’ofertes electorals, però , el “NO SOMOS TONTOS” que ha cunyat una marca comercial comença a entrar en el cos electoral espanyol i la publicitat enganyosa a que ens tenen sotmesos dia sí i dia també, ja no cala amb tanta facilitat. Molta gent, i continuant amb cunyes comercials comença a utilitzar allò de “busque, compare i si encuentra algo mejor, cómprelo”.