COMPROMIS, PREPARANT EL 2011

A la foto: Monica, Morera, Pañella i Mireia.

Les forces d’esquerres, valencianistes i ecologistes ja hem donat llum verda a l’inici d’un procés encaminat a conformar una gran plataforma electoral social i política que encare els comicis del 2011.

Hem celebrat l’acte de clausura del curs polític 2009 del Grup Parlamentari Compromís en la Universitat de València, en el Col·legi Major Rector Peset, després de la persecució política de la dreta i la denegació d’un espai en Les Corts Valencianes per la Presidenta de la cambra, com sempre teledirigida pel PP.

L’acte va ser un èxit, on es varen congregar prop de 200 persones, entre sindicats, entitats socials, plataformes cíviques, alcaldes i regidors dels partits polítics. El quatre diputats de la coalició varen agrair la col·laboració durant este any de tots i totes, a més de fer un ample balanç del curs polític, finalitzant demanant iniciar una revolució de les paraules i la creació d’una força ciutadana que erradique la corrupció implantada en les institucions pel PP, generant un revulsiu social i participatiu on l’eix i el centre de la política estiguen les persones.

Compromís, amb Enric Morera, Mónica Oltra, Josep Mª Pañella i Mirei Mollà al front han recuperat la il·lusió de l’esquerra i l’esperit reivindicatiu valencià amb una forta dinàmica propositiva que ha deixat descol·locada a la dreta que representa el PP. Des del Bloc-Inicitiva-Verds es tenen respostes i solucions als problemes dels valencians i així s’ha demostrat en les 165 Proposicions No de Llei presentades des de setembre de 2008 fins ara, una proposta per dia.

Sense dubte, un altre fet destacat és la llavor d’oposició i de fiscalització al Govern de Camps, on els parlamentaris de Compromís han demostrat tenacitat i fermesa en la petició d’explicacions sobre contractacions a amics, encàrrecs a la trama corrupta de Orange Market i l’opacitat en la despesa de prop de 800 milions d’euros en contractes menors dels que no es facilita informació.

S’ha evidenciat que el model productiu del PP està en fallida, que no es pot tornar a repetir i que cal canviar als seus gestors. Així ho han reclamat sindicats i empresaris, que veuen com es promet molt i s’executat ben poc. Incompliment del PAVCE, abandonament de la mitjana i xicoteta empresa, poc de recolzament a Pymes i autònoms, destrucció del mercat laboral amb prop de 500.000 aturats, este és el balanç que presenta a hores d’ara el PP valencià.

Des de Compromís s’ha desenmascarat la falàcia política de fastos i grans events que han resultat ser un fiasco, ja que ni han creat ocupació ni han generat un motor econòmic per fer front la situació de crisi, mentre que s’ha abandonat el camp i la industria tradicional valenciana.

Bloc-Iniciativa-Verds hem demostrat, al parlament i als ajuntaments, que tenen capacitat, fórmules i propostes per afrontar eixe futur que ara comencem a preparar de cara al 2011, on tots junts podem i deguem canviar per salut democràtica.

CRISIS DEL MODEL ECONÒMIC DEL PP

No ens sorprèn la noticia de que el sector turisme ha tingut una davallada fortíssima en el País Valencià i que la nostra Comunitat ha estat la líder de caiguda del turisme estranger amb una reducció del 19%.

Ja no ens va pillar desprevinguts la notícia de que la bombolla inmobiliaria havia fet fallida i que el sector quedava en drassana seca mentre els nivells d’atur es situaven 20 punt per damunt de la mitjana estatal.

Estos fets no són gratuïts ni circumstancials, són la culminació d’un procés de materialització d’uns models productius impulsats des de la dreta valenciana que han estat fracassats i sense possibilitat de reviscolar a curt termini.

Ni la rajola, ni la proliferació d’extensos PAIs, ni els grans events, ni els projectes faraònics i temàtics, ni les ciutats virtuals creades pel PP valencià han servit per aturar una crisi, que si be podem dir que es global, afecta amb major virulència als valencians. Tot gràcies a una mala planificació del mercat i de les possibilitats de la industria valenciana, a més de fer un malbaratament dels recursos públics amb lleugeresa i poca previsió de futur.

L’època de vaques grosses, on els ingressos es donaven per càstig, res a veure amb una bona gestió, el govern autonòmic encapçalat per l’imputat Camps, ha estat incapaç de remodelar el teixit productiu i adaptar-se a les noves realitats socio-econòmiques de principis de segle XXI, on la competitivitat, la especialització i la inversió en I+D+I són els punts angulars que el PP no ha sabut, ni ha volgut impulsar.

La deriva al soterrament de milions i milions d’euros en megaprojectes que han fet fallida tècnica i econòmica, com Terra Mítica, o d’altres que no hi són viables, com l’aeroport de Castelló, són un clar exemple de com no s’han de fer les coses i com un govern pot hipotecar el futur d’un País i les economies dels seus ciutadans (a hores d’ara, cada valencià te un deute per càpita de prop de 3.000 euros).

Els models productius del turisme de baixa qualitat i la construcció desaforada no són, ni han sigut una garantia per salvar moments de vaques flaques com els que travessem, ni sembla ho seran en prou de temps. La seua caiguda, en cap moment reconeguda des de l’executiu popular, ha suposat un retrocés econòmic de difícil recuperació i molt menys si la recepta que aconsella el PP és l’abaratiment de l’acomiadament, creant menys estabilitat laboral i més precarietat que es tradueix en menys inversió en vivenda i descens de l’activitat turística. És el peix que es menja la cua.

Des de l’esquerra i l’ecologisme hem apostat per impulsar i dinamitzar la xicoteta i mitjana empresa autòctona generadora de milers de llocs de treball, amb polítiques que afavorisquen la reactivació del consum intern i la producció externa, amb la complicitat dels milers d’autònoms i de treballadors i treballadores que dia a dia, amb la força del seu treball, mantenen una activitat econòmica i laboral que necessita de canvis, tant en el model, com en la gestió i els seus gestors.

UNA DRETA SENSE ARGUMENTS

Si la samarreta de “Wanted” a Camps va ser el detonant d’un despertar de la societat valenciana davant una oligarquia de polítics de dreta aferrats al seu seient, que pensen que tot val, que són els portadors de la veritat absoluta (confonent tindre la veritat i la raó amb tindre la majoria numèrica), que pensen que són immunes a qualsevol imputació, ben vingut siga el Compromís pel País Valencià.

Des d’aleshores, molts votants i electors d’esta coalició electoral que es va presentar el 2007 a les eleccions autonòmiques i altres que no ho varen fer, han afirmat amb convicció i goig que l’esquerra (l’esquerra ideològica i dels fets) despertara del seu insomni letal en el que estava immersa els darrers anys, duent al debat polític i públic allò que milers de ciutadans pensaven i desitjaven escoltar de la boca d’algun dels seu líders.

Una dona, valenta, jove, amb principis i propostes, sense por i sense mandíbula de vidre, Mónica Oltra, ha sigut la que amb veu alta i serena, ha plantat cara als dinosaures de la dreta valenciana perduts en el parc juràssic parlamentari i dispersos entre les diferents conselleries, devorant tots els recursos públics, territori i impostos que, amb gran sacrifi i penúria, hem tingut que pagar el poble valencià per a ús i gaudiment d’uns pocs. Ha sabut enfrontar-se a eixos que utilitzen l’amenaça i servilisme polític, als que qualsevol mitjà de comunicació públic ha ser servir-los a ells i sols a ells, als que la cobdícia sembla els ha perdut.

Ella ho ha fet i l’esquerra s’ha adonat que amb la força de la raó es poden moure muntanyes i governs, que la veritat sols te un camí i que els mentiders es pillen més tard que prompte.

S’ha obert el camí del canvi i de la regeneració política, amb cares noves i noves formes de fer política, més propera a la ciutadania, amb trellat, amb propostes en positiu i comptant en l’opinió de la gent per a solucionar els problemes de cada dia, de l’atur, de la sanitat, de l’educació, sense pompositats ni malbaratament de l’erari, però amb dedicació i eficàcia.

La dreta no té recursos, ni per a contrarestar les mentides, ni per contestar les propostes del Compromís. Aran de l’últim debat parlamentari, on el “remember” sobre els avantpassat ideològics no semblà ser del gust de les senyories en el govern, el PP autonòmic, baix el mandat del patriarca “Tio Paco”, s’ha quedat mut i sense arguments en els debats de Les Corts. Sobre els contractes menors, no saben, no contesten. Sobre els trages, no saben, no contesten, Ara, sobre les propostes que es formulen en el ple i en les comissions per part del grup Parlamentari de Compromís, ni saben, ni contesten, ni res de res. Aleshores, per a que volen estos parlamentaris? És així com volen silenciar les veus crítiques? O, és un acte de contrició per les seues males accions?

Estes rabietes infantils dels dirigents populars no fan sinó, augmentar més la sospita sobre la seua manera d’actuar i d’ocultar informació a la ciutadania, ja que si deuen alguna cosa i algun càrrec, no és al jutge que ha de jutjar-los, ni als que els fan els regals, sinó als ciutadans que un dia varen confiar amb ells i que ara els han decebut.

LA VERITAT DOL

El PP valencià està perdent els papers i la credibilitat. L´expulsió de la portaveu de Compromís, la diputada d´Iniciativa, Mónica Oltra, del ple de les Corts Valencianes ha suposat el grau suprem d´atemptat a la llibertat d´expressió en l´hemicicle valencià.

Possiblement la veritat fa mal i quan és més que evident, encara més. El que Mónica apareguera en el seu escó amb una samarreta on apareixia la imatge del president Camps amb un text que deia «Wanted. Only alive», no és motiu per a la desproporcionada mesura que la presidenta del Parlament, Milagrosa Martínez, va prendre en expulsar-la. Més si tenim en compte que el president de la Generalitat s´ha declarat pròfug de la política al deixar de comparèixer en les sessions de control de la cambra, ha estat ridiculitzat per la seua íntima amistat amb el Bigotes (Álvaro Pérez) i possiblement siga citat en breu a declarar com imputat en la rama valenciana del cas Gürtel.

La crispació que tenim a la societat valenciana pel menyspreament constant que apliquen els populars i la prepotència amb què actuen en les institucions, insultant, coartant i amenaçant, són pràctiques que ben bé podrien enquadrar-se en un marc de pràctica mafiosa poc desitjable.

No és de rebut, ni ètic ni molt menys propi d´una personalitat pública, com el President de la Diputació de València, dir que cal «rematar-los», en referència als que defensem la llengua i les se­nyes d´identitat pròpies dels valencians. Açò és més propi de bròfecs i mal educats que no tenen ni dignitat ni categoria per poder ocupar una càrrec com eixe.

Així ens va al poble valencià, amb un PP ple de corrupteles, amb mandataris que han instal·lat el descrèdit en la classe política, decebent i desmotivant l´electorat, que cada cop té menys confiança i posa a tots en el mateix sac. No s´ho mereixem. Els valencians tenim potencial, categoria i esperit de lluita suficient per fer front a moments adversos com l´actual crisi. El que necessitem amb urgència són uns altres gestors públics, uns polítics nets, frescos i sense cap càrrega.

Però al final la veritat sols té un camí, i quan és irrefutable, comença a doldre. Açò li ha passat al PP en les Corts, que davant la impotència de poder fer alguna cosa més (ganes no els faltava), es va quedar amb el regust d´expulsar a Mónica Oltra. Un fet que exalta la valentia d´esta diputada i del Grup Parlamentari de Compromís i, a més, demostra fins on pot arribar la coartació a la llibertat d´expressió i com es fa un ús malèvol del poder en les institucions per part de la dreta valenciana.

CONTINUA LA SANGRIA DE LA DESOCUPACIÓ

Des d’Iniciativa per Llíria manifestem el nostre suport a les mobilitzacions que les centrals sindicals han convocat i realitzaran amb motiu del 1r de maig, i emplacem a la ciutadania de la localitat a participar.
És en estos moments de crisi en la què estem immersos, és quan estem cridats a reivindicar més si és possible, els drets laborals d'este País, ja que la crisi ens colpeja fonamentalment a nosaltres, els treballadors i treballadores, destacant els 2.060 desocupats que hi ha a hores d’ara a Llíria, xifra que va en augment mes rere mes, es fa necessari fer front a la incessant sangria que pateixen les butxaques de les famílies i que comença a fer-se palesa en l’economia local.
Sobretot, si tenim en compte que l'actual situació generada per la crisi financera i la bombolla immobiliària l'han propiciat sectors neoliberals que negaven el paper de l'Estat com regulador de l'economia i ara, volen a més que siguem la majoria de la ciutadania qui paguem els plats trencats.
Des d’Iniciativa manifestem que la crisi econòmica no la poden pagar només els treballadors com alguns sectors de la dreta proposen, entre ells l’ex–president Aznar, on la solució proposada és la flexibilització de l’acomiadament que ens porta a una major precarietat laboral i la disminució dels drets socials.
Mentre l'administració estatal i l'autonòmica estan facilitant diners públics per a crear ocupació i proposant plans i accions encaminades en el mateix sentit, el nostre ajuntament ha rebutjat fer un pla municipal per a crear ocupació que minimitzara les nefastes xifres d’atur que envolten a la nostra ciutat.
No s’entén com moltes de les obres contractades es donen a empreses de fora de la localitat i com es continua amb l’afany urbanitzador quan els propietaris demanen una moratòria urbanística per poder fer front a les despeses generades i no tindre que tancar negocis o empreses.
Des d'Iniciativa creiem que és necessari un pacte local per l'ocupació i un acord amb tots els agents socials representats a Llíria (empresaris, sindicats, tècnics, comerciants, grups polítics) per a analitzar la situació i promoure mesures d'impuls econòmic que donen una solució col·lectiva amb trellat i continuïtat.
No és acceptable que un ajuntament en plena crisi continue amb despeses importants destinades a protocol, publicitat i propaganda, mentre les famílies no arriben a fi de mes o no tenen ni per a menjar. Necessitem que tots els recursos i esforços tinguen un únic camí, reduir l’atur i crear benestar entre la ciutadania.

DIA DEL PLANETA TERRA

El 22 d'abril de 1970, 20 milions de persones per tots els Estats Units van celebrar el primer Dia del Planeta Terra.

Era una època en la que la protecció del medi ambient començava a clamar a tot arreu del món. Els sistemes productius eren dolents i les ciutats estaven sota un boirum permanent de les xemeneies de les fàbriques i industries químiques, els rius contaminats causaven grans mortaldats de peixos i els índex de diòxid carbònic es disparaven.

El Dia del Planeta Terra que celebrem des d’aleshores, ens recorda que tots i totes convivim i vivim baix un mateix sostre, on les barreres dels estats i les nacions no existeixen, on calen esforços combinats dels governants per tal de mantindre un creixement sostenible que garantitze la supervivència d’espècies i d’ecosistemes.

Este dia, és un dia de reconeixement ambiental mundial global, on es marca un únic objectiu, protegir el nostre medi ambient i establir mesures que garantitzen la seua protecció.

El Dia del Planeta Terra és un dia més dels 365 de l’any, però carregat de simbologia i amb un bona dosi d’auto reflexió sobre el que som, el que fem, com ho fem i el més important, que hem de fer per a que generacions futures puguen gaudir d’allò que nosaltres hem tingut la sort de conèixer.

14 D'ABRIL, EN MEMÒRIA D'UN AMIC

Enguany s’acompleixen 70 anys de l’entrada de les tropes sublevades a terres valencianes, moment en el que es varen frustrar definitivament les poques esperances de recuperar la llibertat i la democràcia del que havia sigut la República Espanyola de 1931.
En memòria de tots aquells que varen viure aquells tràgics moments i d’aquells altres que ho varen patir durant 40 anys, hui és una dia de reencontre de l’esquerra i dels valors republicans, de les dones i dels homes que varen donar la vida i tot el que tenien per defensar uns ideals i una manera de ser i d’estar en el mon.
Hui es fa un homenatge a una d’eixes persones que han fet de la seua vida un exemple de com ser i com fer possible sentir-se d’esquerres, republicà i valencià al mateix temps. Hui Paco Bascuñan, es troba una vegada més present entre tots nosaltres, contagiant-nos dels seu ànim i de la seua forta vitalitat que tenien aquells homes del segle XX que varen patir la dictadura i que varen lluitar (en els cercles on es desenvolupaven) per mantindre encesa una flama d’il·lusió i d’esperança per tornar a reviure temps de llibertat.
Paco ha sigut més que un company de partit, més que un home que l’has tingut al costat per ajudar-te o donar-te consell quan l’has necessitat. Paco és i serà per sempre un amic al que les persones de Llíria i de València (ciutat on va passar gran part de la seua vida i treball) que hem tingut la sort de conèixer-lo ens serà difícil oblidar-se d’ell.
Hui, de segur que estaries entre nosaltres celebrant i commemorant este dia gran i significatiu de la història de la democràcia espanyola i valenciana. Amb la nostra bandera tricolor i escoltant eixe Himne de Riego, sopant i conversant, recordant i traient a la memòria històries i vivències personals i col·lectives, del teu barri, del treball, de la família. Rememorant a aquells, que com tu, vareu estar sempre donat la cara i compromesos.
Per això, per que continues ahí, per que Paquita, la teu inseparable companya de viatge ens ho recorda dia rere dia en les converses i en els escrits que et dedica i t’ha dedicat. En memòria teua i per sempre, des d’ací Paco,
Salut i República