Pressupostos 2010: els vots vencen, però no convencen

Els Pressupostos Generals de l´Estat (PGE) del 2010 marquen un abans i un desprès en les polítiques socioeconòmiques del president Zapatero. El cap de l´executiu pot ser obtinga els vots suficients per aprovar-los, però en cap moment tindrà ni l´autoritat ni la visualització d´un govern d´esquerres.
Els governs i els seus governants, siguen del color que siguen, no es mesuren políticament en èpoques de bonança i de recaptació fàcil, sinó en situacions adverses i de crisi econòmica, laboral o social com la que estem patint dia rere dia.

Els invents en matèria econòmica i social que l´entorn del president del Govern, i ell mateix, ha intentat vendre a l´opinió pública no han funcionat. No es poden publicar minisubsidis de 420 euros a corre-cuita, en data fitxa i per uns pocs, canviar-li el termini de prestació als pocs dies del seu anunci, i molt menys, deixar fora a una gran majoria de famílies que es varen quedar sense recursos per haver esgotat l´atur abans de 2009.

No podem entendre com un govern, que s´anomena d´esquerres, fa una pujada generalitzada de l´IVA, que afecta a totes les butxaques, tant la dels poderosos com la dels més desfavorits. Com s´eliminen impostos a grans fortunes i al mateix temps es deixen d´abonar els famosos 400 euros a les rendes baixes. On està la fiscalitat progressiva i la redistribució de la riquesa? Està clar que en la bancada socialista i en els seus vots no es troben a hores d´ara.

El Govern es troba en un carreró sense eixida, on la força de la matemàtica numèrica dels vots en la cambra del Congrés dels Diputats ofega la racionalitat política en la gestió. S´acorden aliances a contra natura, com la del PNV. Els socialistes bascos defugen dels nacionalistes per a governar al País Basc però, els socialistes espanyols no rebutgen pactar amb ells per traure els comptes del 2010. Uns comptes que embarguen els valencians i les economies familiars amb el pagament de 513 euros més per habitant.

ZP ha de saber (i tinc clar que ho sap) que els vots vencen, però no convencen l´opinió pública, i molt menys al votant d´esquerres que tenia una mínima esperança que, fora de les polítiques i corrupteles de la dreta (les quals comencen aflorar en diverses parts de l´Estat espanyol), cabia una altra forma de fer política, de donar solucions i de fer front als problemes i les situacions adverses. Pel moment i en els números que ha presentat la ministra d´Economia per als PGE de 2010 no ho vorem.

Pel que fa a inversions de l´Estat al País Valencià, més del mateix, seguim sent considerats territori de segona, el govern de Zapatero continua marginant-nos igual que han fet anteriorment Aznar o González. I estes magres inversions es centren en la construcció de l´AVE, una infraestructura que només una minoria de valencians i valencianes usaran habitualment.

A PACO BASCUÑAN

A Paco Bascuñan

Hui donem l’últim adéu a un company i a un amic.
Paco Bascuñan, amb 55 anys, ens ha deixat en plena esplendor de la seua vida personal i artística. Era un dissenyador que amb el seu talent era capaç de convertir lo quotidià en autèntiques creacions, de fer tangibles les idees i les il·lusions.
De la seua ma i de la seua ment sortien projectes innovadors, frescos i plens de vitalitat. Home compromès política i socialment, ens ha regalat un nou concepte d’entendre el mon de l’art i del disseny, conceptes que amb una empremta purament personal ens ha deixat per a que gaudim d’ella a través dels diversos treballs i col·laboracions que al llarg dels anys ha anat perfeccionat i exposant.
El reconeixement a eixe treball incansable, que sempre ha sabut impregnar als que l’envoltaven, el va conduir a ser proposat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de València.
El rellotge de la vida torna a ser injust i s’ha parat quan no tocava. Quedaven molts projectes, personals i professionals, que els que hem tingut la sort de conèixer-lo, no tenim prou paraules per expressar-li la nostra gratitud i reconeixement.

Entre Llíria i València, a Censals i La Malva-rosa, junt a sa mare Paquita i la seua companya Lupe, Paco sempre ha tingut temps per dedicar-nos i compartir relexions.
A la família, transmetre-li el nostre més sincer condol. A Paco, enviar-li un fins després.

ATACS DE PREVENCIO MASSIVA

El PP sembla que no ha oblidat velles pràctiques de l’era Aznar. Si en aquell moment varen utilitzar els atacs preventius en la Guerra d’Iraq per les anomenades “armes de destrucció massiva”, el populars valencians han fet una deriva i han començat el curs polític amb un rosari premeditat i estudiat d’atacs de prevenció massiva.

El pes del Cas Gürtel sobre el president Camps ha deixat empremta i l’inici del curs polític ha significat el plante d’una ofensiva en tota regla contra l’oposició parlamentaria i contra tot aquell que no combrega amb el pensament únic que vol imposar la dreta valenciana o al seus interessos pecuniaris.

En quan a l’apartat crematístic, el PP no vol perdre cap privilegi retributiu, encara que siga il·legal la seua implantació, com ara els finiquitos i pensions complementaries de les senyories en Les Corts. Ni un pas enrere, este sembla ser el lema de la Presidenta de la cambra, Milagrosa Martinez. Si no ens agrada la resposta, canviem al locutor; si no agrada el informe negatiu del Lletrat Major, se’l cessa i en pau.

Al Palau de Benicarló les coses van pel mateixos derroters. En esta cas, són els Grups de l’oposició, sobretot el que encapçala la diputada d’Iniciativa, Mónica Oltra, els que pateixen els símptomes de l’estrès post-imputació dels trages i de les famoses frases de l’ovoide “Bigotes”, símptomes que pateixen alguns càrrecs polítics valencians ubicats en la bancada popular.

La samarreta del “Wanted” a Camps i les reproduccions que ha tingut en diferents formats, com el utilitzat en la tarja d’invitació a la cloenda del curs polític del Grup Compromís en La Universitat de València, sembla que encara desprenen espurnes en seu parlamentaria, arribant el PP a proposar una persecució interna mitjançant l’obertura d’expedients informatius a veure si aconsegueixen acovardir i silenciar les úniques veus que han posat de manifest el talant mentider del Molt Honorable i la seu Cort d’Honor. Mai més lluny de la realitat.

Al grup majoritari de l’oposició i al seu portaveu, Angel Luna, tampoc li ha anat mal el començament de curs, ja que la dreta valenciana vol fer qüestió d’Estat les practiques d’espionatge que els seus homòlegs madrilenys varen posar en pràctica i que ara volen atribuir a una premeditada persecució política i filtracions de les Forces de Seguretat. No està mal. Quan no se sap com eixir del pou no hi ha res millor com tindre a una Dolores de Cospedal que solte una soflama en plenes vacances i que l’imaginari col·lectiu faça la resta.

Així tenim el País, mentre els que governen sols es dediquen a fer oposició de l’oposició, estem sumits en una crisi que està arrasant centenars d’empreses valencianes, polvoritzant als autònoms, posant de pateta en el carrer a milers de treballadors i treballadores cada mes. Tot mentre el PP sols pensa en iniciar batalletes i vendetes partidistes que, ni importen a la ciutadania, ni és el millor moment econòmic per posar-les en l’agenda política. Si Camps no avança les eleccions, esperem que no es faça pesada o cruenta l’arribada del darrer diumenge de maig en 2011.

DECAPITACIONS PER DECRET

Este estiu va estar calent dintre les files populars. Una volta Camps s´ha desfet, encara que temporalment, de la seua condició d´imputat, sembla que les decapitacions en l´estaff popular al front del Consell no van a fer-se esperar. El cap del Consell sembla tenia preparada a principis d´any una sèrie de canvis al front de l´executiu, però la seua implicació directa en la trama Gürtel (rama valenciana) va paralitzar cessaments d´alguns consellers que començaven a ser molestos per a la imatge del ja conegut mentider Camps.Les més que amistats del TSJ valencià semblen haver-li posat a huevo al President la revenja front la poca o nul•la confiança que té en alguns dels seus actuals consellers, brindant-li la possibilitat de què a finals d´agost o principi de setembre, abans de què comence el nou curs polític, puga fer els canvis escaients per afrontar el que resta de legislatura. Després de sis mesos de desgovern, en una desaparició al complet del Molt Honorable, més preocupat en la seua defensa davant la justícia sobre els regals acreditats i ratificats pel jutge Flors, sembla que enguany el curita vol fer un retir menys curt que altres anys i reduir el període vacacional per recuperar un poc el temps perdut i en el que ha deixat orfes a tots els valencians i valencianes, ja que ni hem tingut President, ni un Govern en condicions de gestionar l´administració valenciana, tot en mig de la crisi econòmica, laboral i social més gran que hem viscut des de la tornada de la democràcia. Però no cal preocupar-se, mentre el PP vaja bé, tot el demés no importa: ni les xifres d´atur, ni el tancament d´empreses xicotetes i mitjanes, ni la disminució en el nombre d´autònoms, ni la proliferació d´Expedients de Regulació d´Ocupació, ni que les economies familiars estiguen en precari i no arriben a fi de més o no tinguen ja ni prestacions socials, i més i més. En este temps mort judicial, mentre es preparen i es resolen els recursos contra la trama Camps, que poden tardar prop d´un any, el PP ho te clar: toca llançar una campanya mediàtica i política per buscar recuperar part del prestigi perdut en este últim tram de la vida política valenciana.Veurem com la dreta valenciana utilitzarà de nou els mitjans públics per fer el NO-DO popular, possiblement es farà una decapitació per decret del consellers no afins o molestos, s´utilitzarà el Debat de l´Estat de la Comunitat per fer una posada en escena de les mil i una promeses incomplides pel PP (promeses que ja no es creu cap persona). En definitiva, s´utilitzaran els recursos públics i els diners que paguem entre tots i totes per intentar llavar la cara a un president que, fent un paral•lelisme de faula, li ha crescut el nas més que a Pinotxo i ha estat descobert pel Sastret valent, en la que sembla una Història interminable.

ESTAT D'EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA

Ni tots són iguals, ni actuen de la mateixa manera, és clar. Seria del gènere idiota intentar posar a tots els polítics dintre del mateix sac, cadascú té un sostre en els seu valors i en les seues formes d’actuar. Alguns possiblement dormen al descobert. No són la gran majoria, però són els més cridaners i els que fan que les regles de joc semblen una cosa banal i que sols estan si els beneficia. Fa no-res, la paraula d’una persona, en un tracte, en un compromís, en un acte públic significava molt més que allò que deia o significava, era un vertader contracte amb valor afegit que semblava irrompible davant la societat i les persones a les que anava adreçada. Eren uns altres temps, unes altres persones i uns altres polítics. Després de “las ganas locas de hablar” del President Camps i del que ens ha contat (millor dit, ha mentit) als valencians, possiblement la imatge del contracte verbal i del compromís social que podia restar en el imaginari col•lectiu d’alguna part de la ciutadania valenciana ha d’haver-se esfumat. Els actuals dirigents del Govern Valencià i d’altres institucions públiques i els càrrecs de les administracions que els representen, han situat la política valenciana en un escenari mai conegut en un estat de dret com el nostre. Han segrestat la voluntat electoral i amb un suport majoritari han convertit el govern en poder, les institucions en maquinàries electorals, els recursos públics en calaixos de prebendes, la legislació en el diari del caudillo, desmantellant el sistema públic per convertir-lo en una trama d’empreses, fundacions, instituts, etc. que escapen al control i fiscalització parlamentaria. Hem pogut assistir a la nododització del mitjans de comunicació públics com Canal 9, Radio 9, Punt 2, 24/9, i com s’ha treballat a consciència la concessió de les TDT a empreses afins. Hem vist com s’ha pervertit o bloquejat el canvi en les altes institucions com ara la Sindicatura de Greuges, Consell Valencià de Cultura, i com s’han aturat decisions i peticions per capritx i situació política. Hem clamat quan hem observat que el poder legislatiu se sotmetia al executiu i com aquest darrer feia gala de l’íntima amistat amb el judicial, trencant i tirant per terra la divisió de poders que encarna la Constitució Espanyola i que ha d’estar present en tot govern mínimament decent. Estem en un punt extrem on sembla que tot canvia per a no canviar res. El segrest de les institucions públiques al País Valencià per part del PP avança i no té fre, la societat sembla anestesiada i no reacciona davant fets d’extrema gravetat: tenim imputada a la màxima autoritat dels valencians i al cap del partit amb major representació, les xifres de l’atur sobrepassen límits prohibitius, el deute generat per l’administració popular és d’escàndol, s’amaga informació i es persegueix l’oposició, es criminalitza la llibertat d’expressió i es ridiculitza la protesta. Possiblement, si estiguérem en un altre lloc del planeta ja s’hauria declarat l’estat d’emergència democràtica. En quin País vivim?

COMPROMIS, PREPARANT EL 2011

A la foto: Monica, Morera, Pañella i Mireia.

Les forces d’esquerres, valencianistes i ecologistes ja hem donat llum verda a l’inici d’un procés encaminat a conformar una gran plataforma electoral social i política que encare els comicis del 2011.

Hem celebrat l’acte de clausura del curs polític 2009 del Grup Parlamentari Compromís en la Universitat de València, en el Col·legi Major Rector Peset, després de la persecució política de la dreta i la denegació d’un espai en Les Corts Valencianes per la Presidenta de la cambra, com sempre teledirigida pel PP.

L’acte va ser un èxit, on es varen congregar prop de 200 persones, entre sindicats, entitats socials, plataformes cíviques, alcaldes i regidors dels partits polítics. El quatre diputats de la coalició varen agrair la col·laboració durant este any de tots i totes, a més de fer un ample balanç del curs polític, finalitzant demanant iniciar una revolució de les paraules i la creació d’una força ciutadana que erradique la corrupció implantada en les institucions pel PP, generant un revulsiu social i participatiu on l’eix i el centre de la política estiguen les persones.

Compromís, amb Enric Morera, Mónica Oltra, Josep Mª Pañella i Mirei Mollà al front han recuperat la il·lusió de l’esquerra i l’esperit reivindicatiu valencià amb una forta dinàmica propositiva que ha deixat descol·locada a la dreta que representa el PP. Des del Bloc-Inicitiva-Verds es tenen respostes i solucions als problemes dels valencians i així s’ha demostrat en les 165 Proposicions No de Llei presentades des de setembre de 2008 fins ara, una proposta per dia.

Sense dubte, un altre fet destacat és la llavor d’oposició i de fiscalització al Govern de Camps, on els parlamentaris de Compromís han demostrat tenacitat i fermesa en la petició d’explicacions sobre contractacions a amics, encàrrecs a la trama corrupta de Orange Market i l’opacitat en la despesa de prop de 800 milions d’euros en contractes menors dels que no es facilita informació.

S’ha evidenciat que el model productiu del PP està en fallida, que no es pot tornar a repetir i que cal canviar als seus gestors. Així ho han reclamat sindicats i empresaris, que veuen com es promet molt i s’executat ben poc. Incompliment del PAVCE, abandonament de la mitjana i xicoteta empresa, poc de recolzament a Pymes i autònoms, destrucció del mercat laboral amb prop de 500.000 aturats, este és el balanç que presenta a hores d’ara el PP valencià.

Des de Compromís s’ha desenmascarat la falàcia política de fastos i grans events que han resultat ser un fiasco, ja que ni han creat ocupació ni han generat un motor econòmic per fer front la situació de crisi, mentre que s’ha abandonat el camp i la industria tradicional valenciana.

Bloc-Iniciativa-Verds hem demostrat, al parlament i als ajuntaments, que tenen capacitat, fórmules i propostes per afrontar eixe futur que ara comencem a preparar de cara al 2011, on tots junts podem i deguem canviar per salut democràtica.

CRISIS DEL MODEL ECONÒMIC DEL PP

No ens sorprèn la noticia de que el sector turisme ha tingut una davallada fortíssima en el País Valencià i que la nostra Comunitat ha estat la líder de caiguda del turisme estranger amb una reducció del 19%.

Ja no ens va pillar desprevinguts la notícia de que la bombolla inmobiliaria havia fet fallida i que el sector quedava en drassana seca mentre els nivells d’atur es situaven 20 punt per damunt de la mitjana estatal.

Estos fets no són gratuïts ni circumstancials, són la culminació d’un procés de materialització d’uns models productius impulsats des de la dreta valenciana que han estat fracassats i sense possibilitat de reviscolar a curt termini.

Ni la rajola, ni la proliferació d’extensos PAIs, ni els grans events, ni els projectes faraònics i temàtics, ni les ciutats virtuals creades pel PP valencià han servit per aturar una crisi, que si be podem dir que es global, afecta amb major virulència als valencians. Tot gràcies a una mala planificació del mercat i de les possibilitats de la industria valenciana, a més de fer un malbaratament dels recursos públics amb lleugeresa i poca previsió de futur.

L’època de vaques grosses, on els ingressos es donaven per càstig, res a veure amb una bona gestió, el govern autonòmic encapçalat per l’imputat Camps, ha estat incapaç de remodelar el teixit productiu i adaptar-se a les noves realitats socio-econòmiques de principis de segle XXI, on la competitivitat, la especialització i la inversió en I+D+I són els punts angulars que el PP no ha sabut, ni ha volgut impulsar.

La deriva al soterrament de milions i milions d’euros en megaprojectes que han fet fallida tècnica i econòmica, com Terra Mítica, o d’altres que no hi són viables, com l’aeroport de Castelló, són un clar exemple de com no s’han de fer les coses i com un govern pot hipotecar el futur d’un País i les economies dels seus ciutadans (a hores d’ara, cada valencià te un deute per càpita de prop de 3.000 euros).

Els models productius del turisme de baixa qualitat i la construcció desaforada no són, ni han sigut una garantia per salvar moments de vaques flaques com els que travessem, ni sembla ho seran en prou de temps. La seua caiguda, en cap moment reconeguda des de l’executiu popular, ha suposat un retrocés econòmic de difícil recuperació i molt menys si la recepta que aconsella el PP és l’abaratiment de l’acomiadament, creant menys estabilitat laboral i més precarietat que es tradueix en menys inversió en vivenda i descens de l’activitat turística. És el peix que es menja la cua.

Des de l’esquerra i l’ecologisme hem apostat per impulsar i dinamitzar la xicoteta i mitjana empresa autòctona generadora de milers de llocs de treball, amb polítiques que afavorisquen la reactivació del consum intern i la producció externa, amb la complicitat dels milers d’autònoms i de treballadors i treballadores que dia a dia, amb la força del seu treball, mantenen una activitat econòmica i laboral que necessita de canvis, tant en el model, com en la gestió i els seus gestors.