EL LUXE DE LA SANITAT PÚBLICA

Fa molt de temps que l’hospital de Llíria, construït i encara no inaugurat, s’ha convertit en la mofa dels veïns del Camp de Túria i Serrans. De la famosa frase en 2003 que llançava el PP local de “Lo hemos conseguido, tenemos hospital”, a la d’estos dies del Conseller de Sanitat afirmant que és un luxe obrir-lo, dista molt la realitat que estem patint els usuaris d’esta comarca de l’àrea metropolitana, ja que, a part de sobre costos, han passat quatre o cinc consellers, tres presidents de la Generalitat (contant a José Luis Olivas) i dos empreses constructores, sense veure cap resultat.

En el procés de construcció hem observat atònits com la trama Gürtel feia acte de presència en l’adjudicació de les obres a un altre que també sembla era “amiguito” de l’ex president Camps, com el cap de l’empresa Begar, que va tindre que deixar les obres i traspassar-les a l’altre soci per que pogueren continuar. Empresa esta segona, entrampada i ofegada en una construcció, que ni tira endavant, ni se sap quan pot finalitzar.

Ments obtuses recorren Ca la Vila

Seria un xiquilleria si no fora pel rere fons que deixa veure una manca de pluralitat democràtica i un menyspreu a la diversitat ideològica que a hores d’ara encara es vislumbra en certes actituds caciquils i dominants que tenim a la nostra terreta.

Ahir pel matí, sobre les 13:30 hores, vaig penjar a l’entrada de Ca la Vila de Llíria un cartell anunciant la festa dels valencians del 9 d’Octubre i la manifestació que diverses entitats cíviques, socials, sindicals i polítiques hem organitzat per al mateix diumenge 9 d’Octubre a les 18 hores des de la Plaça de Sant Agustí a València.

El cartell el vaig ubicar junt un altre que hi havia en el mostrador de l’entrada que anunciava la setmana taurina (que ja duia uns dies penjat), lloc on han estat ubicats altres cartells anunciadors d’altres esdeveniments socials, culturals, cívics i religiosos.

Colp a l’Estat de Benestar

En ple estiu, amb traïdoria i premeditació, PP i PSOE s’han posat d’acord en donar una volta més de tornavís a la mala situació econòmica que vivim, on no s’albira cap solució i les mesures inconnexes que cada dia es prenen tenen menys sentit i estan abocades al fracàs absolut.

Indignats és poc! Estem cansats i decebuts d’uns parlamentaris que només pensen en el rèdit electoral i en mantindre el poder, i molt poc en estructurar unes noves bases per crear un model econòmic diferenciat d’aquell que ens ha portat al desastre i a la fallida financera, econòmica, laboral i social.

Amb el que tenim fem festa

La crisi no sembla haver afectat les celebracions festives que els ajuntaments venen organitzant any rere any. Es veritat que ja no són tan cridaneres, ni compten amb els excessos aberrants dels pressuposts municipals en anys de bonança, ni es veuen a empreses patrocinant-les (ja que ho han tancat o no hi cap PAI que sustente este mecenatge). Però, som un poble amb sang llatina i la festa és part del nostre ADN.

Nous temps, noves veus

Ens ho diuen fa uns mesos i no haguérem donat crèdit: a la dimissió de Camps, un president mentider, imputat i a punt d'assentar-se en la banqueta dels acusats, dos dels quatre imputats en el cas del trages de la trama Gürtel es declaren culpables i assumeixen la condemna, la justícia valenciana dicta un auto en que s’obri el cas del finançament il•legal presumptament comés pel PP valencià en les eleccions del 2007, i ara, el PSOE estatal reconeix la seua incapacitat per finalitzar una legislatura marcada pels retalls i l’aplicació de polítiques clarament neo conservadores (aquelles que de segur aplica el PP amplificades, però signades amb ma esquerra).

Interinitat o eleccions?

Després de la derrota socialista el 22-M i les demandes ciutadanes del 15-M, cal una regeneració del Parlament espanyol i nous aires en la presa de decisions que possibiliten un canvi en les formes de fer política i en els models econòmics. Segurament, l´agenda del PSOE i la de la ciutadania van per caminis diferents. Mentre el president Zapatero s´enroca en mantenir i esgotar el mandat i resoldre les qüestions internes des de l´esfera institucional, les xifres i el clamor popular ja han donat per amortitzada esta segona etapa zapaterista: per un costat, l´executiu s´ha quedat sols, i pel moment no te cap vot que li puga avalar els pressupostos de 2011, cosa que de produir-se obriria una escletxa més gran en la sanguina socialista i deixaria al futur candidat en el pitjor escenari electoral possible.

EL 22 TOCA CANVI

Hem començat un campanya electoral un poc atípica. Amb un candidat a la Presidència de la Generalitat del partit actualment en el govern que està absent per complet. Amb un President de l’Estat interí i en funcions fins les properes eleccions, amb la taxa d’atur més gran coneguda en la història recent del nostre País Valencià i amb una ciutat com Llíria, totalment paralitzada i arruïnada per les polítiques urbanístiques aplicades els darrers 8 anys..

Mentre els grans partits volen convertir estes eleccions en un plebiscit d’Estat, nosaltres, des de Compromís per Llíria apostem per estar “a peu de carrer”, junt a la gent necessitada, junts els treballadors i les treballadores, empresaris, comerciants i professionals dels nostres pobles i ciutats. Aquells que amb la seua dedicació diària estan fent que les coses funcionen i no estiguem pitjor de lo que estem.