martes, 18 de enero de 2011

2011, LES REBAIXES DEL BIPARTIDISME PP-PSOE


Els treballadors i treballadores encetem un any ple d´incertesa i de poques alegries. La crisi, creada per un sistema corromput i anacrònic per als temps que vivim s´ha dut per endavant moltes il·lusions i projectes vitals que ara es veuen sumits en l´atur, la pobresa, la desesperació i la incapacitat d´uns governants que continuen amb la vista posada en velles fórmules i models que són els que han fracassat i ens han conduit a esta situació.
Son dies de rebaixes. Però no comercials, sinó laborals, socials i econòmiques. Ha començat l´era de l´involucionisme laboral, on els drets dels treballadors (eixa gran massa poc crítica i abocada a la submissió total) cada dia són vilipendiats i tractats com a moneda de canvi de les errades i mals decisions governamentals, on la força del treball es vol explotar fins perllongar l´edat de jubilació als 67 anys, on es tindrà que cotitzar més per cobrar menys i on l´acomiadament s´abarateix per facilitar més i més tancaments d´empreses i negocis. Estes són les fórmules màgiques del snyor Zapatero i el seu equip econòmic.
A les rebaixes laborals, sumen les socials. Les retallades en dependència, en eliminació de serveis bàsics, la congelació de les pensions i altres mesures paral·leles que van obrint el ventall de desprotecció cap a sectors i persones que tenien que ser l´eix de les polítiques i generadores de nous jaciments d´ocupació. Hem passat en poc de temps, de ser un Estat que abanderava les polítiques i els drets socials, a ser el major destructor de les mateixes. De malbaratar els recursos econòmics regalant rebaixes en l´IRPF sense trellat, a eliminar un subsidi per a gent aturada de poc més de 400 euros.
Ací, a la nostra terra, mentre hi ha famílies que cap membre treballa i no tenen ni un cèntim per passar el dia a dia, el president Camps (pendent de causes judicials) continua en el seu món, embogit per muntar un Parc de Ferrari, continuar urbanitzant el territori, fer noves ciutats fantasma i crear parcs temàtics amb milions de pèrdues, els quals ens han situat en el rècord Guinness del deute per habitant. Açò, al final ho paguem, i molt car. En sanitat, en educació, en serveis socials, en infraestructures.

El PP ens ha hipotecat per a moltes dècades, i si no se´ls para els peus, possiblement per a més d´una generació. És el moment del canvi.Els valencians i valencianes hem de despertar d´este mal somni i cercar altres vies i governs que no passen pel bipartidisme PP-PSOE.

La coalició Compromís, amb Enric Morera i Mónica Oltra al capdavant han demostrat que hi ha altres solucions i han presentat multitud de propostes per sortir d´esta escalada de rebaixes que al final sempre acabem pagant els mateixos.

Que en 2011 les rebaixes siguen per a les xifres d´atur, per als números rojos, per a les pujades dels impostos indirectes i no per a les grans fortunes, grups de poder econòmic i multinacionals. Apliquem polítiques d´economia distributiva i fem valdre la força del treball, amb un altre model productiu més pensat en la nostra terra, en la nostra gent i en les nostres possibilitats.

lunes, 10 de enero de 2011

"NEGOCIO VALENCIA INTERIOR", UN NEGOCI REDÓ

Este nom sembla més adient per al negoci que el “Consorcio Valencia Interior” ha muntat amb el fem de 5 comarques valencianes, entre la que es troba el Camp de Túria i com no, la Ciutat de Llíria.

A Llíria, lloc on s’ha ubicat una de les plantes de tractament de fem, semblava que les coses pintaven molt bé, que anàvem albergar una planta i que, com a contraprestació, no anaven a pagar ni un cèntim. Açò era en 2006, però, quatre anys després, i gràcies al PP i al nostre alcalde (mebre del Consorci i persona que pren decisions en el mateix), anem a pagar més que cap població del voltant.

La recollida i reciclatge del fem, ha passat de ser una servei que cal coordinar i millorar per minimitzar els seus efectes, a ser un negoci. Ens expliquem: Fa més de dos anys que tenia que haver començat la construcció de la planta de tractament a Llíria, i ara, ja tenia que estar en funcionament. Res d’això, no s’ha construït la planta i estem pagant com si s’haguera fet d’or la seua estructura. Estem pagant per avançat algo que no existeix.

Ens han imposat una taxa discriminatòria, rectificada el segon any de vigor. On els veïns depenent d’on vivien, pagaven més o menys (produint el mateix fem). Als de Llíria, ens han cobrat tones de més (com els del cas Brugal), ens volen carregar els rebuts que altres no han pagat per incompetència del Consorcio, i a més, ens volen aplicar un 15% en concepte de futuribles impagats. Es a dir, paguem els que ens pertoca i a més, el que està previst que no es va a pagar. Comptes redons.

Tot açò, per no dir on van a parar les milers de tones que es centralitzen en la planta de Llíria i que el seu destí està tan obscurs com el líquid negre que desprenen els seus lixiviats.

El “Negocio Valencia Interior” patrocinat pel PP valencià i els responsables dels 61 municipis que hi ha en el mateix cada dia fan més olor, i no justament per la matèria que tracten, sinó per la manera d’actuar poc transparent i oblidant-se que són un servei públic i no una sucursal de traure diners.