Els treballadors i treballadores encetem un any ple d´incertesa i de poques alegries. La crisi, creada per un sistema corromput i anacrònic per als temps que vivim s´ha dut per endavant moltes il·lusions i projectes vitals que ara es veuen sumits en l´atur, la pobresa, la desesperació i la incapacitat d´uns governants que continuen amb la vista posada en velles fórmules i models que són els que han fracassat i ens han conduit a esta situació.
Son dies de rebaixes. Però no comercials, sinó laborals, socials i econòmiques. Ha començat l´era de l´involucionisme laboral, on els drets dels treballadors (eixa gran massa poc crítica i abocada a la submissió total) cada dia són vilipendiats i tractats com a moneda de canvi de les errades i mals decisions governamentals, on la força del treball es vol explotar fins perllongar l´edat de jubilació als 67 anys, on es tindrà que cotitzar més per cobrar menys i on l´acomiadament s´abarateix per facilitar més i més tancaments d´empreses i negocis. Estes són les fórmules màgiques del snyor Zapatero i el seu equip econòmic.
A les rebaixes laborals, sumen les socials. Les retallades en dependència, en eliminació de serveis bàsics, la congelació de les pensions i altres mesures paral·leles que van obrint el ventall de desprotecció cap a sectors i persones que tenien que ser l´eix de les polítiques i generadores de nous jaciments d´ocupació. Hem passat en poc de temps, de ser un Estat que abanderava les polítiques i els drets socials, a ser el major destructor de les mateixes. De malbaratar els recursos econòmics regalant rebaixes en l´IRPF sense trellat, a eliminar un subsidi per a gent aturada de poc més de 400 euros.
Ací, a la nostra terra, mentre hi ha famílies que cap membre treballa i no tenen ni un cèntim per passar el dia a dia, el president Camps (pendent de causes judicials) continua en el seu món, embogit per muntar un Parc de Ferrari, continuar urbanitzant el territori, fer noves ciutats fantasma i crear parcs temàtics amb milions de pèrdues, els quals ens han situat en el rècord Guinness del deute per habitant. Açò, al final ho paguem, i molt car. En sanitat, en educació, en serveis socials, en infraestructures.
El PP ens ha hipotecat per a moltes dècades, i si no se´ls para els peus, possiblement per a més d´una generació. És el moment del canvi.Els valencians i valencianes hem de despertar d´este mal somni i cercar altres vies i governs que no passen pel bipartidisme PP-PSOE.
La coalició Compromís, amb Enric Morera i Mónica Oltra al capdavant han demostrat que hi ha altres solucions i han presentat multitud de propostes per sortir d´esta escalada de rebaixes que al final sempre acabem pagant els mateixos.
Que en 2011 les rebaixes siguen per a les xifres d´atur, per als números rojos, per a les pujades dels impostos indirectes i no per a les grans fortunes, grups de poder econòmic i multinacionals. Apliquem polítiques d´economia distributiva i fem valdre la força del treball, amb un altre model productiu més pensat en la nostra terra, en la nostra gent i en les nostres possibilitats.
Son dies de rebaixes. Però no comercials, sinó laborals, socials i econòmiques. Ha començat l´era de l´involucionisme laboral, on els drets dels treballadors (eixa gran massa poc crítica i abocada a la submissió total) cada dia són vilipendiats i tractats com a moneda de canvi de les errades i mals decisions governamentals, on la força del treball es vol explotar fins perllongar l´edat de jubilació als 67 anys, on es tindrà que cotitzar més per cobrar menys i on l´acomiadament s´abarateix per facilitar més i més tancaments d´empreses i negocis. Estes són les fórmules màgiques del snyor Zapatero i el seu equip econòmic.
A les rebaixes laborals, sumen les socials. Les retallades en dependència, en eliminació de serveis bàsics, la congelació de les pensions i altres mesures paral·leles que van obrint el ventall de desprotecció cap a sectors i persones que tenien que ser l´eix de les polítiques i generadores de nous jaciments d´ocupació. Hem passat en poc de temps, de ser un Estat que abanderava les polítiques i els drets socials, a ser el major destructor de les mateixes. De malbaratar els recursos econòmics regalant rebaixes en l´IRPF sense trellat, a eliminar un subsidi per a gent aturada de poc més de 400 euros.
Ací, a la nostra terra, mentre hi ha famílies que cap membre treballa i no tenen ni un cèntim per passar el dia a dia, el president Camps (pendent de causes judicials) continua en el seu món, embogit per muntar un Parc de Ferrari, continuar urbanitzant el territori, fer noves ciutats fantasma i crear parcs temàtics amb milions de pèrdues, els quals ens han situat en el rècord Guinness del deute per habitant. Açò, al final ho paguem, i molt car. En sanitat, en educació, en serveis socials, en infraestructures.
El PP ens ha hipotecat per a moltes dècades, i si no se´ls para els peus, possiblement per a més d´una generació. És el moment del canvi.Els valencians i valencianes hem de despertar d´este mal somni i cercar altres vies i governs que no passen pel bipartidisme PP-PSOE.
La coalició Compromís, amb Enric Morera i Mónica Oltra al capdavant han demostrat que hi ha altres solucions i han presentat multitud de propostes per sortir d´esta escalada de rebaixes que al final sempre acabem pagant els mateixos.
Que en 2011 les rebaixes siguen per a les xifres d´atur, per als números rojos, per a les pujades dels impostos indirectes i no per a les grans fortunes, grups de poder econòmic i multinacionals. Apliquem polítiques d´economia distributiva i fem valdre la força del treball, amb un altre model productiu més pensat en la nostra terra, en la nostra gent i en les nostres possibilitats.
