El poble francès ha parlat a través de les urnes i ha deixat dos coses ben clares: primer que no estava d’acord a continuar sotmès a la política “merkosy”; i molt menys a que es continuara en l’espiral de retallades socials que la UE imposava de manera irracional i que estava comportant una recessió de conseqüències impredictibles.
La victòria d’Hollande en França i la fragmentació que s’ha introduït en l’arc parlament grec després dels comicis que s’han celebrat este diumenge han trencat amb totes les tendències i han visualitzat que la ciutadania no vol deixar.-se conduir per uns mercats i uns polítics que ens porten a la ruïna econòmica i social.
La tan manida austeritat i control del dèficit defensades per Rajoy en els seus “Decretazos” i les continuades bandades econòmiques dels mercats financers, així com les mesures addicionals revestides en forma de retalls amb les que el PP ens han regalat els darrers quatres mesos, no han servit per a res. És més, segurament seran l’accelerant per aguditzar més la crisi i augmentar les xifres d’atur.
L’esquerra francesa i ciutadans descontents amb l’autocràcia que últimament estava desprenen el tàndem franco-alemany, amb la consigna de constrenyiment de l’economia i el desmantellament de l’estat del benestar, han fet saltar totes les llums vermelles i han personificat en Hollande la possibilitat d’un gir front les retallades, amb l’esperança que el nou President de França genere una nova agenda europea que, en primer lloc pose a les persones per davant de les entitats financeres, i en segon per generar un contrapès a les decisions alemanyes de control desaforat dels designis dels ciutadans de la UE.
El mateix dia de les eleccions a França també comprovàrem com les majories tecnòcrates d’un govern grec teledirigit per la UE han fet aigua, sent castigades amb el trencament del bipartidisme, un fet que esdevé un canvi radical en la visualització del panorama polític i suposa un nou temps on les majories ja no suposaran més dictadures democràtiques que apliquen en la seua gestió diària tot allò que en cap moment varen escriure als seus programes electorals. Tal i com està passant a l’Estat Espanyol, amb un President absent i desaparegut.
Esta clar que estos resultats han pillat amb el peu canviat a més d’un estat que continua amb els dictats Merkel i que ara tindran que reflexionar sobre quina va a ser la nova aposta europea amb dos lideratges clarament divergents. Estem en un nou punt de partida on la radicalitat política es situa en el simple manteniment de drets que tantes dècades i lluites socials havien costat d’adquirir.
Esperem que a partir d’ara, amb el trencament del lideratge neoliberal europeu pogam començar a veure dos models d’Europa, la dels ciutadans i el benestar front la dels mercats financers i les retallades. On les decisions les prengam des de les urnes i amb participació, i no des dels despatxos de les cúpules governants condicionades i amb clara desconnexió amb la realitat social.
