Si la samarreta de “Wanted” a Camps va ser el detonant d’un despertar de la societat valenciana davant una oligarquia de polítics de dreta aferrats al seu seient, que pensen que tot val, que són els portadors de la veritat absoluta (confonent tindre la veritat i la raó amb tindre la majoria numèrica), que pensen que són immunes a qualsevol imputació, ben vingut siga el Compromís pel País Valencià.
Des d’aleshores, molts votants i electors d’esta coalició electoral que es va presentar el 2007 a les eleccions autonòmiques i altres que no ho varen fer, han afirmat amb convicció i goig que l’esquerra (l’esquerra ideològica i dels fets) despertara del seu insomni letal en el que estava immersa els darrers anys, duent al debat polític i públic allò que milers de ciutadans pensaven i desitjaven escoltar de la boca d’algun dels seu líders.
Una dona, valenta, jove, amb principis i propostes, sense por i sense mandíbula de vidre, Mónica Oltra, ha sigut la que amb veu alta i serena, ha plantat cara als dinosaures de la dreta valenciana perduts en el parc juràssic parlamentari i dispersos entre les diferents conselleries, devorant tots els recursos públics, territori i impostos que, amb gran sacrifi i penúria, hem tingut que pagar el poble valencià per a ús i gaudiment d’uns pocs. Ha sabut enfrontar-se a eixos que utilitzen l’amenaça i servilisme polític, als que qualsevol mitjà de comunicació públic ha ser servir-los a ells i sols a ells, als que la cobdícia sembla els ha perdut.
Ella ho ha fet i l’esquerra s’ha adonat que amb la força de la raó es poden moure muntanyes i governs, que la veritat sols te un camí i que els mentiders es pillen més tard que prompte.
S’ha obert el camí del canvi i de la regeneració política, amb cares noves i noves formes de fer política, més propera a la ciutadania, amb trellat, amb propostes en positiu i comptant en l’opinió de la gent per a solucionar els problemes de cada dia, de l’atur, de la sanitat, de l’educació, sense pompositats ni malbaratament de l’erari, però amb dedicació i eficàcia.
La dreta no té recursos, ni per a contrarestar les mentides, ni per contestar les propostes del Compromís. Aran de l’últim debat parlamentari, on el “remember” sobre els avantpassat ideològics no semblà ser del gust de les senyories en el govern, el PP autonòmic, baix el mandat del patriarca “Tio Paco”, s’ha quedat mut i sense arguments en els debats de Les Corts. Sobre els contractes menors, no saben, no contesten. Sobre els trages, no saben, no contesten, Ara, sobre les propostes que es formulen en el ple i en les comissions per part del grup Parlamentari de Compromís, ni saben, ni contesten, ni res de res. Aleshores, per a que volen estos parlamentaris? És així com volen silenciar les veus crítiques? O, és un acte de contrició per les seues males accions?
Estes rabietes infantils dels dirigents populars no fan sinó, augmentar més la sospita sobre la seua manera d’actuar i d’ocultar informació a la ciutadania, ja que si deuen alguna cosa i algun càrrec, no és al jutge que ha de jutjar-los, ni als que els fan els regals, sinó als ciutadans que un dia varen confiar amb ells i que ara els han decebut.
Des d’aleshores, molts votants i electors d’esta coalició electoral que es va presentar el 2007 a les eleccions autonòmiques i altres que no ho varen fer, han afirmat amb convicció i goig que l’esquerra (l’esquerra ideològica i dels fets) despertara del seu insomni letal en el que estava immersa els darrers anys, duent al debat polític i públic allò que milers de ciutadans pensaven i desitjaven escoltar de la boca d’algun dels seu líders.
Una dona, valenta, jove, amb principis i propostes, sense por i sense mandíbula de vidre, Mónica Oltra, ha sigut la que amb veu alta i serena, ha plantat cara als dinosaures de la dreta valenciana perduts en el parc juràssic parlamentari i dispersos entre les diferents conselleries, devorant tots els recursos públics, territori i impostos que, amb gran sacrifi i penúria, hem tingut que pagar el poble valencià per a ús i gaudiment d’uns pocs. Ha sabut enfrontar-se a eixos que utilitzen l’amenaça i servilisme polític, als que qualsevol mitjà de comunicació públic ha ser servir-los a ells i sols a ells, als que la cobdícia sembla els ha perdut.
Ella ho ha fet i l’esquerra s’ha adonat que amb la força de la raó es poden moure muntanyes i governs, que la veritat sols te un camí i que els mentiders es pillen més tard que prompte.
S’ha obert el camí del canvi i de la regeneració política, amb cares noves i noves formes de fer política, més propera a la ciutadania, amb trellat, amb propostes en positiu i comptant en l’opinió de la gent per a solucionar els problemes de cada dia, de l’atur, de la sanitat, de l’educació, sense pompositats ni malbaratament de l’erari, però amb dedicació i eficàcia.
La dreta no té recursos, ni per a contrarestar les mentides, ni per contestar les propostes del Compromís. Aran de l’últim debat parlamentari, on el “remember” sobre els avantpassat ideològics no semblà ser del gust de les senyories en el govern, el PP autonòmic, baix el mandat del patriarca “Tio Paco”, s’ha quedat mut i sense arguments en els debats de Les Corts. Sobre els contractes menors, no saben, no contesten. Sobre els trages, no saben, no contesten, Ara, sobre les propostes que es formulen en el ple i en les comissions per part del grup Parlamentari de Compromís, ni saben, ni contesten, ni res de res. Aleshores, per a que volen estos parlamentaris? És així com volen silenciar les veus crítiques? O, és un acte de contrició per les seues males accions?
Estes rabietes infantils dels dirigents populars no fan sinó, augmentar més la sospita sobre la seua manera d’actuar i d’ocultar informació a la ciutadania, ja que si deuen alguna cosa i algun càrrec, no és al jutge que ha de jutjar-los, ni als que els fan els regals, sinó als ciutadans que un dia varen confiar amb ells i que ara els han decebut.
