En política la memòria sembla prou curta. El que un dia no és bo i es rebutja per què està presentat pels grups de l´oposició, un altre dia va i ho proposa el mateix partit al govern. Açò és el que li ha succeït al PP valencià, que per imperatiu centralista de Rajoy s´ha vist obligat a acatar un codi ètic que els grups d´esquerres del País Valencià ja han vingut proposant en reiterades ocasions des del 2002. Un codi que, l´agafen per l´on agafen, no li acaba d´encaixar molt bé als populars.
De fet, encara que totes les senyories varen aprovar en la cambra valenciana fer públics els bens i postular-se en pro d’una transparència democràtica, el cert és que el portaveu popular, Rafael Blasco, va tindre que lidiar en una plaça poc favorable. Els cas Gürtel, l’opacitat en la contractació, el bloqueig institucional a la fiscalització, la corrupció en alguns ajuntaments, la manca de pluralitat en l’elecció de consellers a les caixes, els regals, les prebendes que tenen algunes empreses i l’amiguisme desaforat d’alguns consellers a l’hora d’adjudicar contractes, varen ser algunes de les «perles» que la diputada d’iniciativa, Mónica Oltra, va oferir a la bancada popular front una modificació legislativa que, a part de vindre tard, es fa a la carta.
És tant així que, el President Camps, va prendre por i no va acudir a la sessió plenària per no escolar «in pectore» les andanades de crítiques i allau de contradiccions en les que es mou el seu govern, que aplica la màxima de «fes el que jo diga, no el que jo faça».
Com explicarà el cap nacional del PP que el seu codi està vetat en certs aspectes a la nostra Comunitat? Per què allò que reclama on està en l’oposició no ho posa en pràctica on està al Govern? Que amaguen els consellers valencians per no fer públics els contractes menors? Faran públics els seus bens aquells conselleres que no són diputats?
Esta variació legislativa del reglament de Les Corts, on els diputats i diputades tindran que fer públics per Llei els seus bens i patrimonis és una mostra més de com el PP utilitza les institucions a cop de decisió partidista, sense importar-li el més mínim què pensen o què volen els ciutadans.
Estem cansats de què insulten la nostra intel·ligència i que ens manipulen sense pietat, que s’utilitzen els nostres impostos i els esforços de tots els valencians en engreixar un partit (el popular) que, amb les seues decisions s’allunya de la realitat, alimenta les trames de voltors i té com a únic objectiu aferrar-se al poder, sense importar-li el cost i a costa de qui es faça.
Culminen un 2009 negre per al País, on les xifres d’atur han desbordat qualsevol previsió pessimista, on s’han aprovat un pressupostos autonòmics irreals, amb moltes mancances, deficitaris i esgotats abans de començar a executar-los. Amb una crispació inusual provocada pel rosari de mentides i ocultació d’informació, avivada per la manipulació dels mitjans de comunicació públics i la desaparició del responsables polítics en moments crítics i quan més calen decisions contundents.
De fet, encara que totes les senyories varen aprovar en la cambra valenciana fer públics els bens i postular-se en pro d’una transparència democràtica, el cert és que el portaveu popular, Rafael Blasco, va tindre que lidiar en una plaça poc favorable. Els cas Gürtel, l’opacitat en la contractació, el bloqueig institucional a la fiscalització, la corrupció en alguns ajuntaments, la manca de pluralitat en l’elecció de consellers a les caixes, els regals, les prebendes que tenen algunes empreses i l’amiguisme desaforat d’alguns consellers a l’hora d’adjudicar contractes, varen ser algunes de les «perles» que la diputada d’iniciativa, Mónica Oltra, va oferir a la bancada popular front una modificació legislativa que, a part de vindre tard, es fa a la carta.
És tant així que, el President Camps, va prendre por i no va acudir a la sessió plenària per no escolar «in pectore» les andanades de crítiques i allau de contradiccions en les que es mou el seu govern, que aplica la màxima de «fes el que jo diga, no el que jo faça».
Com explicarà el cap nacional del PP que el seu codi està vetat en certs aspectes a la nostra Comunitat? Per què allò que reclama on està en l’oposició no ho posa en pràctica on està al Govern? Que amaguen els consellers valencians per no fer públics els contractes menors? Faran públics els seus bens aquells conselleres que no són diputats?
Esta variació legislativa del reglament de Les Corts, on els diputats i diputades tindran que fer públics per Llei els seus bens i patrimonis és una mostra més de com el PP utilitza les institucions a cop de decisió partidista, sense importar-li el més mínim què pensen o què volen els ciutadans.
Estem cansats de què insulten la nostra intel·ligència i que ens manipulen sense pietat, que s’utilitzen els nostres impostos i els esforços de tots els valencians en engreixar un partit (el popular) que, amb les seues decisions s’allunya de la realitat, alimenta les trames de voltors i té com a únic objectiu aferrar-se al poder, sense importar-li el cost i a costa de qui es faça.
Culminen un 2009 negre per al País, on les xifres d’atur han desbordat qualsevol previsió pessimista, on s’han aprovat un pressupostos autonòmics irreals, amb moltes mancances, deficitaris i esgotats abans de començar a executar-los. Amb una crispació inusual provocada pel rosari de mentides i ocultació d’informació, avivada per la manipulació dels mitjans de comunicació públics i la desaparició del responsables polítics en moments crítics i quan més calen decisions contundents.
