El PP sembla que no ha oblidat velles pràctiques de l’era Aznar. Si en aquell moment varen utilitzar els atacs preventius en la Guerra d’Iraq per les anomenades “armes de destrucció massiva”, el populars valencians han fet una deriva i han començat el curs polític amb un rosari premeditat i estudiat d’atacs de prevenció massiva.
El pes del Cas Gürtel sobre el president Camps ha deixat empremta i l’inici del curs polític ha significat el plante d’una ofensiva en tota regla contra l’oposició parlamentaria i contra tot aquell que no combrega amb el pensament únic que vol imposar la dreta valenciana o al seus interessos pecuniaris.
En quan a l’apartat crematístic, el PP no vol perdre cap privilegi retributiu, encara que siga il·legal la seua implantació, com ara els finiquitos i pensions complementaries de les senyories en Les Corts. Ni un pas enrere, este sembla ser el lema de la Presidenta de la cambra, Milagrosa Martinez. Si no ens agrada la resposta, canviem al locutor; si no agrada el informe negatiu del Lletrat Major, se’l cessa i en pau.
Al Palau de Benicarló les coses van pel mateixos derroters. En esta cas, són els Grups de l’oposició, sobretot el que encapçala la diputada d’Iniciativa, Mónica Oltra, els que pateixen els símptomes de l’estrès post-imputació dels trages i de les famoses frases de l’ovoide “Bigotes”, símptomes que pateixen alguns càrrecs polítics valencians ubicats en la bancada popular.
La samarreta del “Wanted” a Camps i les reproduccions que ha tingut en diferents formats, com el utilitzat en la tarja d’invitació a la cloenda del curs polític del Grup Compromís en La Universitat de València, sembla que encara desprenen espurnes en seu parlamentaria, arribant el PP a proposar una persecució interna mitjançant l’obertura d’expedients informatius a veure si aconsegueixen acovardir i silenciar les úniques veus que han posat de manifest el talant mentider del Molt Honorable i la seu Cort d’Honor. Mai més lluny de la realitat.
Al grup majoritari de l’oposició i al seu portaveu, Angel Luna, tampoc li ha anat mal el començament de curs, ja que la dreta valenciana vol fer qüestió d’Estat les practiques d’espionatge que els seus homòlegs madrilenys varen posar en pràctica i que ara volen atribuir a una premeditada persecució política i filtracions de les Forces de Seguretat. No està mal. Quan no se sap com eixir del pou no hi ha res millor com tindre a una Dolores de Cospedal que solte una soflama en plenes vacances i que l’imaginari col·lectiu faça la resta.
Així tenim el País, mentre els que governen sols es dediquen a fer oposició de l’oposició, estem sumits en una crisi que està arrasant centenars d’empreses valencianes, polvoritzant als autònoms, posant de pateta en el carrer a milers de treballadors i treballadores cada mes. Tot mentre el PP sols pensa en iniciar batalletes i vendetes partidistes que, ni importen a la ciutadania, ni és el millor moment econòmic per posar-les en l’agenda política. Si Camps no avança les eleccions, esperem que no es faça pesada o cruenta l’arribada del darrer diumenge de maig en 2011.
El pes del Cas Gürtel sobre el president Camps ha deixat empremta i l’inici del curs polític ha significat el plante d’una ofensiva en tota regla contra l’oposició parlamentaria i contra tot aquell que no combrega amb el pensament únic que vol imposar la dreta valenciana o al seus interessos pecuniaris.
En quan a l’apartat crematístic, el PP no vol perdre cap privilegi retributiu, encara que siga il·legal la seua implantació, com ara els finiquitos i pensions complementaries de les senyories en Les Corts. Ni un pas enrere, este sembla ser el lema de la Presidenta de la cambra, Milagrosa Martinez. Si no ens agrada la resposta, canviem al locutor; si no agrada el informe negatiu del Lletrat Major, se’l cessa i en pau.
Al Palau de Benicarló les coses van pel mateixos derroters. En esta cas, són els Grups de l’oposició, sobretot el que encapçala la diputada d’Iniciativa, Mónica Oltra, els que pateixen els símptomes de l’estrès post-imputació dels trages i de les famoses frases de l’ovoide “Bigotes”, símptomes que pateixen alguns càrrecs polítics valencians ubicats en la bancada popular.
La samarreta del “Wanted” a Camps i les reproduccions que ha tingut en diferents formats, com el utilitzat en la tarja d’invitació a la cloenda del curs polític del Grup Compromís en La Universitat de València, sembla que encara desprenen espurnes en seu parlamentaria, arribant el PP a proposar una persecució interna mitjançant l’obertura d’expedients informatius a veure si aconsegueixen acovardir i silenciar les úniques veus que han posat de manifest el talant mentider del Molt Honorable i la seu Cort d’Honor. Mai més lluny de la realitat.
Al grup majoritari de l’oposició i al seu portaveu, Angel Luna, tampoc li ha anat mal el començament de curs, ja que la dreta valenciana vol fer qüestió d’Estat les practiques d’espionatge que els seus homòlegs madrilenys varen posar en pràctica i que ara volen atribuir a una premeditada persecució política i filtracions de les Forces de Seguretat. No està mal. Quan no se sap com eixir del pou no hi ha res millor com tindre a una Dolores de Cospedal que solte una soflama en plenes vacances i que l’imaginari col·lectiu faça la resta.
Així tenim el País, mentre els que governen sols es dediquen a fer oposició de l’oposició, estem sumits en una crisi que està arrasant centenars d’empreses valencianes, polvoritzant als autònoms, posant de pateta en el carrer a milers de treballadors i treballadores cada mes. Tot mentre el PP sols pensa en iniciar batalletes i vendetes partidistes que, ni importen a la ciutadania, ni és el millor moment econòmic per posar-les en l’agenda política. Si Camps no avança les eleccions, esperem que no es faça pesada o cruenta l’arribada del darrer diumenge de maig en 2011.
