Francisco J. García Latorre (Portaveu Iniciativa del Poble Valencià)
Estem en plena precampanya electoral, on les maquinaries partidistes comencen a engreixar els aparells logístics i mediàtics per captar l’atenció d’uns votants cada cop més lluny de saber discernir entre la qualitat del producte que es presenta i el preu que s’ofereix de venda en el mercat. Un mercat que obri cada 4 anys i que si t’equivoques en l’elecció del producte, ni es torna ni es pot canviar en breu.
No importa el que, ni el quant, ni molt menys el com s’han d’aplicar moltes de les propostes absurdes i sense trellat que líders arribistes, com el cas del Gonzales Pons, ens volem vendre dia a dia. O molt menys qui és el cap de cartell electoral, com la Maria Teresa, que una vegada més es presenta per una província diferent, en una comunitat diferent, sense importar-li ni conèixer els problemes dels ciutadans als que aspira representar. Són simplement manaments estratègics de partit, on estos peons sols fan que moure fitxa.
Els mitjans i els propis partits ens envolten en xifres i enquestes precuinades que marquen tendències i exposen problemes que, lluny de polsar el sentiment real dels votants i examinar quines són les preocupacions reals, redireccionen i centren el debat en assumptes dels que possiblement ni ens importa, ni en volem saber.
Molt es parla del dret a la llibertat d’expressió, però quan arriba el moment, sols es pensa en com minar la presència d’altres opcions polítiques en debats televisius i presència en mitjans de comunicació. El patis de les televisions públiques juga a favor del qui te el comandament a distància i el govern de torn, mentre que de les privades, ni parlar.
Ofertes i més ofertes. Uns prometen 400 euros, altres 400.000 places de guarderia, uns eliminar IRPF, altres 1,5 milions de vivendes protegides. On anem? On està la serietat? Que han fet els darrers anys, tant uns com altres? Que passa ara que no passava el darrer mes de desembre? Doncs que les urnes criden a la porta.
Estem en plena campanya d’ofertes electorals, però , el “NO SOMOS TONTOS” que ha cunyat una marca comercial comença a entrar en el cos electoral espanyol i la publicitat enganyosa a que ens tenen sotmesos dia sí i dia també, ja no cala amb tanta facilitat. Molta gent, i continuant amb cunyes comercials comença a utilitzar allò de “busque, compare i si encuentra algo mejor, cómprelo”.
Estem en plena precampanya electoral, on les maquinaries partidistes comencen a engreixar els aparells logístics i mediàtics per captar l’atenció d’uns votants cada cop més lluny de saber discernir entre la qualitat del producte que es presenta i el preu que s’ofereix de venda en el mercat. Un mercat que obri cada 4 anys i que si t’equivoques en l’elecció del producte, ni es torna ni es pot canviar en breu.
No importa el que, ni el quant, ni molt menys el com s’han d’aplicar moltes de les propostes absurdes i sense trellat que líders arribistes, com el cas del Gonzales Pons, ens volem vendre dia a dia. O molt menys qui és el cap de cartell electoral, com la Maria Teresa, que una vegada més es presenta per una província diferent, en una comunitat diferent, sense importar-li ni conèixer els problemes dels ciutadans als que aspira representar. Són simplement manaments estratègics de partit, on estos peons sols fan que moure fitxa.
Els mitjans i els propis partits ens envolten en xifres i enquestes precuinades que marquen tendències i exposen problemes que, lluny de polsar el sentiment real dels votants i examinar quines són les preocupacions reals, redireccionen i centren el debat en assumptes dels que possiblement ni ens importa, ni en volem saber.
Molt es parla del dret a la llibertat d’expressió, però quan arriba el moment, sols es pensa en com minar la presència d’altres opcions polítiques en debats televisius i presència en mitjans de comunicació. El patis de les televisions públiques juga a favor del qui te el comandament a distància i el govern de torn, mentre que de les privades, ni parlar.
Ofertes i més ofertes. Uns prometen 400 euros, altres 400.000 places de guarderia, uns eliminar IRPF, altres 1,5 milions de vivendes protegides. On anem? On està la serietat? Que han fet els darrers anys, tant uns com altres? Que passa ara que no passava el darrer mes de desembre? Doncs que les urnes criden a la porta.
Estem en plena campanya d’ofertes electorals, però , el “NO SOMOS TONTOS” que ha cunyat una marca comercial comença a entrar en el cos electoral espanyol i la publicitat enganyosa a que ens tenen sotmesos dia sí i dia també, ja no cala amb tanta facilitat. Molta gent, i continuant amb cunyes comercials comença a utilitzar allò de “busque, compare i si encuentra algo mejor, cómprelo”.
