La globalització ens fa assumir festes i noms que res tenen a veure en la nostra idiosincràsia, cultura, tradicions i història. Un anys més, els veïns del Camp de Túria preparem el dia de TOTS SANTS, una festivitat que res te a veure en les modes ianquis o globalitzadores d’altres llocs europeus. Nosaltres, els que som creients i el que no ho són, com sempre, dediquem este dia a recordar i rememorar als avantpassats i sers volguts que han deixat d’estar entre nosaltres. Podem fer-ho qualsevol dia de l’any, es cert, però sembla que si no es marca una data en el calendari mai no se’n recordem, al igual que es fa en la celebració de molts dies internacionals. Familiars, amics, coneguts i gent propera s’acostarà estos dies als cementeris de la nostra comarca per netejar les làpides i posar flors. Els cementeris municipals centren els seus esforços (com sempre es fa) en mantindre un ornat en perfectes condicions: emblanquinant les façanes, retallant els arbres, renovant el material de manteniment dels nínxols, etc. Tot per a rebre els seus visitants. Molts d’ells assidus i altres que ho fan any rere any o de tant en tant. Memòria, sentiments, reencontre, dignitat i respecte envaeixen corredors i corredors de sepultures. Cadascú amb els seus, i junts, amb tots ells. Podran vindre noves modes, canviaran les generacions, les mentalitats i les formes de concebre la vida i a mort, però mentrestant, ací, al Camp de Túria, Tots Sants com sempre, gràcies.
